Després d’omplir platees de 23 països, arriba al Poliorama André y Dorine, una proposta de la companyia basca Kulunka Teatro que utilitza 14 màscares, gestualitat i música per parlar d’una “pandèmia” silenciosa i domèstica: l’Alzheimer.

André i Dorine són dos ancians que, després de tota una vida junts, es troben enemistats en un dia a dia basat en la monotonia; la malaltia arriba per trencar la rutina i posar-los un repte: el de vèncer l’oblit amb l’amor. Amb l’ajuda de la seva màquina d’escriure, André emprèn la comesa de recordar a la seva dona malalta –i a sí mateix– com van estimar-se anys enrere, per a aprendre a estimar-se una altra vegada.

UN TEATRE QUE BRESSOLA

L’obra compta amb el suport de l’Associació de familiars d’Alzheimer de Barcelona (Afab) i la Fundació Pasqual Maragall, que en destaquen la capacitat que té de “sensibilitzar” i connectar amb el públic: “Hi ha famílies que tenen la necessitat de sentir-se acotxades, i això ajuda moltíssim. Hauria d’existir més sensibilització i menys propaganda”, apunten. I és que en basc, kulunka significa “bressolar”, “perquè és el que volem fer amb els espectadors”, explica l’actriu i productora Garbiñe Insausti, sobre aquesta companyia jove afincada a Euskadi, que va ser creada per aquest espectacle en concret, que els ha portat en un viatge que dura anys gràcies al boca orella dels espectadors, que per exemple els va fer vendre totes les localitats el segon dia de representacions a Madrid o omplir vuit temporades a Xangai.

“Anar al teatre serveix per reconèixer el que tens a casa, s’estableix una catarsi col·lectiva que, en essència, funciona a tot arreu igual: una muntanya russa d’emocions”, relata l’actor i productor José Dault. I és que la companyia ha portat el seu “llenguatge universal” per parlar d’aquest “tema universal” a països culturalment tant diferents com la Xina i els Estats Units, passant pel Nepal, Turquia, Rússia, Argentina i el Regne Unit, entre d’altres. “Les màscares passen els filtres de la raó”, reflexiona Dault.

UNA PARTITURA EMOCIONAL

“La música és un element que fa de narrador, descriu la partitura emocional de l’obra”, gràcies a que va ser creada simultàniament al procés de guionatge de la peça, mentre que els objectes també prenen força, en aquest text sense text, de la mateixa manera que ho poden fer a les pel·lícules de Pixar: “el paper del diagnòstic explica molt gràcies a la manera en què cada personatge s’hi relaciona”, per exemple.

AMOR A LA VELLESA

Però la malaltia no és l’únic tema que volen tractar: “Sembla que quan ets ancià no comptes, no tens dret a viure l’amor: Reivindiquem el dret a seguir sent protagonistes de la nostra vida durant la vellesa”, profunditza Dault. Aquesta és, per tant “una història d’amor a la vellesa” que van decidir cantar gràcies a una carta d’amor real d’una parella que van suïcidar-se junts a una avançada edat, en la que ell es dirigia a ella per dir-li que encara era bella i desitjable: els seus noms apareixen al títol de l’obra com homenatge.

Sostenint aquesta part més emocional i social es troba un engranatge artístic lloat per Anna Rosa Cisquella, de Dagoll Dagom, i Paco Mir, del Tricicle: “Artísticament, André y Dorine és una obra molt original, no s’assembla a cap altre –apunta Cisquella–. Això em recorda a les companyies que, fa uns anys, s’inventaven un llenguatge propi. Té tant mèrit com el contingut”. I Mir ho secudna: “És un viatge amb el Shambala de Port Aventura però també un espectacle molt ben fet i interpretat”.

Trobareu tota la informació sobre horaris i funcions a la fitxa de l’espectacle:

André y Dorine

No hi ha noves dates confirmades

Més informació

Text: Neus Riba