Després de l’èxit a l’Atrium, El peix daurat arriba al Teatre Lliure amb una proposta renovada i immersiva. L’autora i intèrpret, Anna Agulló, comparteix amb nosaltres com aquesta obra personal sobre la salut mental s’ha convertit en un reflex col·lectiu. Una història de vulnerabilitat, curació i, sobretot, d’amor per la vida.
Anna Agulló. Imatge: Núria Gàmiz
Teatre Barcelona: Com vius l’estrena d’El peix daurat al Teatre Lliure, després de l’èxit a l’Atrium?
Anna Agulló: Estic molt agraïda, però també em fa respecte. A L’Atrium va funcionar superbé, i això genera nervis. Però estem treballant molt fort per fer-lo encara millor.
L’èxit a l’Atrium va ser increïble, sobretot gràcies al boca-orella. Esperaves que la gent es connectés tant amb l’obra?
No m’ho esperava, però era l’objectiu: que tothom es pogués veure reflectit en algun moment. Quan la gent et diu que els ha fet veure les coses d’una altra manera, ja és un èxit.
Aquesta catarsi personal i col·lectiva és l’origen de l’obra?
Sí, va ser un procés de curació personal. Inicialment pensava fer un documental, però després vaig sentir que havia de posar-hi el cos. Vaig escriure el text en deu dies, i tot va començar a créixer de manera inesperada.
“El peix daurat és una carta d’amor a la vida i de convidar a estimar-nos i cuidar-nos millor”
M’agrada això de “posar-hi el cos”. És una expressió preciosa, però alhora també molt vulnerable.
Sí, jo sempre he sigut bastant oberta amb el que em va passar. Per a mi, el salt important va ser dir “també en l’àmbit laboral se sabrà, i que em vagi com em vagi”. Mostrar-me vulnerable no em costa tant. Però el gran repte per a mi va ser tornar a pujar a un escenari. I quan el desig és més gran que la por, quan la necessitat és més gran que la por, és quan fas les coses.
Aquesta mena d’obra ajuda a trencar els tabús sobre la salut mental, però també es corre el risc de banalitzar-la.
Sí, potser es fa mainstream, però encara és millor parlar-ne que no fer-ho. És important mostrar que no estem sols, que el que vivim forma part d’un sistema més gran.
Com creus que la societat està gestionant la visibilitat creixent de la salut mental, especialment en un moment tan polaritzat?
La societat tendeix a individualitzar els problemes, però és un error. Els trastorns no són només qüestions personals, sinó que el sistema hi juga un paper important. L’obra també convida a fer xarxa i a no jutjar.
L’obra t’ha permès perdonar?
He entès moltes coses i he aconseguit comprendre, però hi ha vincles que és difícil que es puguin reconstruir.
Al Lliure hi haurà novetats en l’espectacle?
Sí, hem renovat tota la posada en escena, des del vestuari fins a l’audiovisual, per fer l’experiència més immersiva. La idea és que el públic sigui part del viatge.
Més informació, imatges i entrades a:
