El festival arternatiu d’arts escèniques, plastiques i audiovisuals serà present als mercats i comerços de Gràcia i l’Eixample.
Aquest estiu el Festiu Fringe Barcelona 2014 porta als escenaris una programació alternativa: volen donar una oportunitat als artistes que no tenen lloc als circuits comercials, pel seu caràcter innovador o poc convencional, i “fer visibles els que són invisibles”. Tot això sense renunciar a continguts de primer nivell, que generen contacte entre artistes i espectadors, i noves relacions i creacions artístiques. Es desmarquen del concepte de “joves creadors”, doncs aquí “també hi ha lloc pels vells”, explica el director Victor Àlvaro, la premissa és que els espectacles encaixin amb el Fringe.
EL PRIMER FRINGE DE BARCELONA
El concepte Fringe va néixer a Edimburg el 1948 i s’ha convertit en un identificador arreu del món per aquells festivals que programen espectacles i artistes de la perifèria dels circuits comercials. Els organitzadors han volgut adoptar aquest concepte que tant bona experiència han suposat a molts festivals internacionals, enllaçant-lo amb els de “Festiu” i “Barcelona”.
El nom és també una etiqueta que fa que els turistes l’identifiquin: explica Álvaro l’anecdota d’un espectador estranger que, a la sortida del desaparegut Festival Barcino, exclamava entusiasmat: “It’s so fringe! It’s so fringe!”. El Festiu Fringe té voluntat d’internacionalitzar-se, tant atraient aquest públic turista que, recorda Álvaro, també consumeix cultura, com a través de les seves obres: no els espanten els idiomes i, mentre que l’any passat un dels espectacles amb més bona acollida va ser una funció en euskera, enguany inclouen un espectacle en francès. Miren enfora sense deixar de banda extendre’s per Barcelona: es tracta d’una ciutat amb “moltes propostes”, recalquen, i tenen clar que es dirigeixen a un prototip d’espectador “curiós”, al que ofereixen una programació amb interfícies entre disciplines artístiques, doncs “lligar-les és una característica del festival”.
NOVA IMATGE I NOVA SEU
Enguany l’Eixample es suma al barri de Gràcia com a seu dels aproximadament 15 espectacles que comprendran cabaret, circ, performance i teatre de text, i que tindran lloc a set espais diferents. Han vigilat, expliquen, que els espectacles no es solapin gaire entre si. Com a plans de futur, el Festiu té voluntat de convertir-se en un espai d’estrenes.
Fent una revisió de l’edició que van organitzar l’any passat, han volgut donar-li una nova imatge, més Fringe: els alumnes de l’Institut Europeu de Disseny (IED), l’Escola Superior de Disseny de Barcelona, s’han encarregat de del disseny gràfic del festival, amb un workshop fet colze a colze amb els organitzadors. El resultat, explica l’estudiant Maria Bona, són unes imatges i una web amb les que, assegura satisfeta, s’entén com és el Festiu Fringe.
ART + COMERÇ = CULTURA
El que sí que han mantingut de la primera edició de 2013 és la inclusió d’espais no habituals en la seva programació, amb el protagonisme de mercats i botigues, recuperant l’acte “Botigues festives”, petites funcions que tindrán lloc a comerços de Gràcia el juny i que servirán per presentar el festival i enregistrar-ne els anuncis.
Aquesta formula que enllaça art i comerç vol explorar-ne la relació, tot reflectint les diferents àrees que representen la ciutat. Els organitzadors del Festiu entenen l’art com quelcom que s’ha de dinamitzar com a comerç, per al públic, i el comerç com a part de la nostra cultura. Destaquen, per exemple, com la cuina catalana ha estat reconeguda a nivell internacional, i reivindiquen la cuina, els mercats i els comerços com a cultura: “els Mercats també són espais culturals”. Els dos sectors han de créixer, expliquen, i junts poden potenciar-se.
MOLT MÉS QUE UN OFF
El festival és hereu del desaparegut Barcino, que era concebut com un Off Grec, i tot i que en pren el relleu compartint-ne la concepció, el Festiu Fringe vol desmarcar-se de ser considerat un Off a la ciutat: “No és una torna del Grec –explica Álvaro–, no pretenem competir amb un festival de tanta trajectòria i amb més pressupost.” Volen ser més Fringe Barcelona que Off Grec, doncs creuen que suma més i s’identifica millor amb la seva voluntat de dinamitzar el sector, sent aquesta una “competència” que més aviat l’enriqueixi i l’espavila.
Acostumats a veure la marca Barcelona competint amb ciutats com Noya York o Londres, ara volen competir amb Edimburg, compartint-ne la voluntat d’innovar amb l’espai. Tot i així, mentre al Fringe d’Edimburg hi ha “festa al carrer”, amb espectacles oberts, aquí “és un tema més delicat perquè els artistes han de menjar, també”, explica l’organització. Álvaro creu que “hi ha un excés de cultura gratuïta. Hem de començar a valorar la nostra cultura, pensar que té costos”. Mentre van guanyant esponsors, mica en mica, faciliten l’accés dels espectadors amb uns preus populars, de 10€ l’entrada.
Trobareu a Teatre Barcelona tota la informació i venda d’entrades.
Text: Neus Riba
