Redactor: Carles Armengol
Donald Trump esdevé protagonista d’una comèdia musical, o d’un vodevil amb cançons, com diuen els seus creadors. Aquests són el director i guionista d’ El Jueves Xavi Morató i el compositor Joan Olivé. El primer és conegut per muntatges com Generació de merda, Life is Real o The Feliuettes, mentre que el segon va estrenar en el 2015 Van Gogh El Musical, una peça delirant en la que ja va coincidir amb Mingo Ràfols. Ara la inspiració ha estat el president nord-americà i la seva perillosa relació amb Kim Jong-Un, i és que per Morató “són dos personatges semblants, dos nens grans acostumats a fer el que volen. Dues personalitats narcisistes, egocèntriques, egòlatres, terribles i capricioses que es creuen que saben moltes coses i no saben res.”
L’origen de The Trumps es va començar a gestar mentre Olivé i l’actor del Polònia Sergi Cervera gravaven el CD de l’espectacle Tots som Anna Allen. Allà Cervera va confessar que estava obsessionat amb el personatge i va dir que seria interessant fer un espectacle sobre Trump, i tot i que la cosa va quedar en suspens… temps després va tornar a insistir i la maquinària es va posar en marxa. “Vam crear un grup de WhatsApp per anar parlant de la idea i la imatge del grup era la de Kim Jong Un amb la perruca de Trump. Per tant, sabíem que el coreà havia d’acabar sortint”, opina Xavi Morató.
A part de Sergi Cervera (Trump) i Mingo Ràfols (Kim Jong Un), l’obra compta amb Mònica Macfer en el paper de Melània i amb el mateix Joan Olivé com el majordom de la Casa Blanca. A més, la majoria de líders europeus apareixen en una escena d’skypes gràcies a les col·laboracions de Lloll Beltran, Mont Plans, Pep Plaza, Anna Bertran, Xavi Franquesa, Miquel Ripeu, Dafnis Balduz o un sorprenent David Guapo com a Mariano Rajoy.
L’obra consta de nou cançons que passen per estils musicals molt diferents, des del rock a la balada, passant fins i tot per algun punt de heavy. Segons explica el seu compositor, “són cançons molt llargues, molt teatrals, on hi passa sempre alguna cosa o es descobreix algun secret. Totes están posades per fer avançar la trama o per crear algun gag”. En aquest sentit, destaca el tema musical on es presenta al dictador coreà, ja que es tracta d’un tema de sis minuts que passa per tots els estils musicals i on es repeteix fins a 63 vegades el nom de líder polític. Segons tots els components del grup, a aquest personatge se li acaba permetent sempre tot a escena si no es vol que la cosa acabi força malament…
Respecte a la creació del personatge de Donald Trump, Cervera reconeix que s’ha inspirat “una mica en el de debò i una mica en la gran imitació que fa Alec Baldwin, però també hi ha una part de collita pròpia i fins i tot un punt de Homer Simpson”. Per a l’actor, que viu entre Espanya i els Estats Units, Trump és en el seu país un personatge molt més popular dels que ens pensem aquí. Segons diu, “l’altre dia em vaig anar a comprar una gorra del Make America Great Again i al voler donar explicacions perquè no es pensessin que era un Trump Supporter, el venedor em va dir que no patís perquè tot el que posava a la botiga sobre aquest senyor volava en un moment.”
Pel que fa al futur d’aquest personatge a la vida real, Cervera opina que encara està per veure, tot i que està molt d’acord amb el que va dir en el seu moment Steve Bannon, exconseller del president: “Trump té un 33% de possibilitats de que li facin un impeachment i no acabi, un 33% de que dimiteixi per la persecució de la trama russa i un 33% de possibilitats de que acabi el mandat. Però, d’altra banda, hi ha un 0% de possibilitats de que hi hagi un segon mandat”. Mingo Ràfols, en canvi, és més pessimista i pensa que “després de tenir-ho tot en contra i guanyar les eleccions, jo dels americans ja m’ho espero absolutament tot”.
Un altre dels elements que sobrevola l’estrena de The Trumps aquests dies és tot el que ha passat amb la polèmica sobre la llibertat d’expressió. Segons Ràfols, “no ens hem plantejat cap tipus de coerció, ni de temor ni de futur problema”. Morató també té una opinió semblant i afirma que “hem triat no tallar-nos, i si ens han de criticar per això, doncs que ho facin”. Malgrat tot, admet que “hi ha un tema de correcció política que sí que hem de vigilar, ja que Trump és maleducat, masclista, racista… i no volem que es confongui la nostra opinió amb la opinió del personatge. Estem en un moment en que tot és molt delicat, i jo com a guionista cada vegada em trobo més amb una sèrie de coses que abans no em plantejava i que ara cada cop me les he de plantejar més”. En aquest sentit, l’autor i director de l’obra té molt clar que “ara mateix no seria aconsellable fer un musical sobre el Procés a Catalunya, ja que pillaries per totes bandes. La sensiblitat està molt a flor de pell i t’acusarien de posicionar-te cap a un lloc o de no posicionar-te cap a l’altre, de fer-ne broma o de no fer-ne prou… Ja diuen que la comèdia és tragedia més temps, i aquí encara no ha passat el temps suficient”.
The Trumps estarà al Teatre del Raval fins el 25 de març, i de moment ja ha aixecat expectació. Segons la directora del teatre, Empar López, “els estrangers que passen per davant es fan fotografies amb el cartell, i fins i tot alguns membres de la comunitat paquistanesa del barri han mostrat el seu interès en venir a veure l’obra”. No hi ha dubte de que Trump desperta interès a tot arreu, i potser per això ara també comencen a plantejar-se dos espectacles teatrals més sobre el personatge a Estats Units i a Anglaterra.
