En l’imaginari poètic de Joan Brossa, els gèneres escènics populars, o sigui, el music-hall o les arts parateatrals, tenen una importància cabdal. Brossa hi veu un gènere antiretòric, de caràcter immediat, que alleugereix les convencions de la dramatúrgia tradicional. La barreja de varietés i de circ deixa de ser un punt aïllat o una illa despoblada: clown, màgia, ventrilòquia, cabaret… Diu Joan Brossa que “encara avui la cultura burgesa intenta d’aixafar-li l’autoritat. Però un tros de glaç no és una pasta. Tanmateix ni el teatre literari és tan lleó ni el music hall és tan formiga”.
Així doncs, entès com una festa de les arts populars, l’Escenari Brossa presenta entre Tots Sants i Nadal quatre espectacles que es nodreixen d’aquestes teatralitats per parlar del nostre present. Reflexions profundes disfressades de rialles, sorpresa i distracció.
El saló de les meravelles
El Saló de les Meravelles es el darrer espectacle del mag Hausson, on ens rebrà al ‘saló de casa seva’, on tot és possible. Es tracta d’una trobada amb la màgia de saló de la ma i les mans de Hausson. Una vetllada màgica a través de la qual, cara a cara amb l’espectador, es manté l’alè de la il·lusió d’una manera permanent. Una ocasió única per apropar-nos a la intimitat de la màgia des de la proximitat física i la complicitat emocional.
Ni sí, ni-nots
Ni sí, ni-nots és un espectacle del Mag Selvin, on es practica un art important i oblidat, com es la ventrilòquia. Amb 50 anys d’experiència als escenaris, Selvin fa un repàs de l’apassionant història de l’art dels ninots “vius”, explicada de la manera més divertida pels seus personatges, que divertiran al públic de totes les edats i fins i tot faran màgia. Un espectacle adult, on joves i petits, descobriran secrets i curiositats d’aquest art que Selvin ha portat per sales de festes, teatres, televisió i fins i tot a la ràdio al programa Protagonistas de Luis del Olmo on amb la seva nina Loli va col·laborar durant 5 anys.
Veus que no veus
Veus que no veus és un espectacle de Pepa Plana on veurem què passa quan els números clàssics de clown són interpretrats només per dones. A partir dels anomenats números clàssics, Pepa Plana pensa que “ja va sent hora que algú hi posi la versió en femení”. Com canvien i quin significat agafen quan es juguen des de dues pallasses en compte de dos pallassos? No és un tema menor.
Les variacions Bildelberg
Les variacions Bildelberg és un espectacle produït per la Sala Trono, i dirigit per Joan M. Segura a partir d’un text de l’Oriol Grau. En l’obra, el Club Bildelberg travessa una crisi profunda. Per primer cop els seus plans de control global comencen a fallar, i les persones més poderoses del planeta no pensen tolerar que el món sigui can pixa. Ha arribat l’hora de tornar a prendre el comandament, aquest cop amb l’ajuda de la intel.ligència artificial, en aquesta cimera convocada amb la màxima urgència. Fins i tot els més rics de l’univers saben que toca fer canvis, toca fer variacions.
