Voleu saber com serà Cels, el proper espectacle de La Perla 29? Entreu, que comença l’assaig!
El teatre sense espectadors no tindria raó de ser. A la Perla 29 ho tenen clar i ara fa un any van fer una crida a tots aquells espectadors que tinguessin ganes de formar part del seu univers i crear una associació d’espectadors, els Amics de La Perla. El 5 de juny faran la festa del primer aniversari, però nosaltres hem volgut fer la nostra particular celebració anant a veure amb ells el primer assaig obert de Cels, de Wajadi Mouawad, que s’estrenarà el 18 de juny a la Biblioteca de Catalunya.
Ens hi han acompanyat la Mercè Voltas i en Sergi Corbera, amics de La Perla i uns espectadors actius i entusiastes. “Anar a veure l’assaig et prepara per l’obra, igual com llegir sobre l’autor o veure’n altres espectacles”, diu la Mercè. En Sergi, membre de la junta de l’associació, ens explica que a vegades han discutit si els assajos no et donen massa informació, però han arribat a la conclusió que “t’enriqueix i pots gaudir el triple de l’espectacle”.
Quan entrem ja fa estona que assagen. A l’escenari hi ha l’Eduard Farelo i la Màrcia Cisteró. En Xavier Ricart, l’Ernest Villegas i en Xavier Boada, la resta del repartiment, s’ho miren atents. Hi ha poca llum i el silenci és absolut. L’ambient és difícil de descriure, hi ha molta energia. L’escena és tensa i dramàtica, ens asseiem a la grada sense fer soroll. “Ara estan en un moment en què dominen el text i estan polint el significat”, ens explica la Mercè després. Amb ella és un plaer seguir l’assaig, coneix molt bé La Perla, la feina d’en Broggi i el teatre.
L’aspecte de la Biblioteca és completament diferent al que estem acostumats. Només entrar hi veus una pantalla immensa. No hi ha sorra, gairebé tot l’espai està ocupat per un gran despatx amb el terra emmocatat i ple de pantalles, ordinadors, tauletes i altres elements tecnològics. A tocar de la grada hi ha quatre petits escenaris separats i entremig hi ha pedretes, com un jardí. “Aquesta exposició d’imatges amb pantalla frontal, en una obra que la tecnologia té un pes tant important, està molt ben trobada i permet seguir bé la trama. A més, la disposició de la grada fa que hi hagi una visió molt panoràmica de l’escenari”, diu la Mercè.
La direcció d’en Broggi és absolutament tranquil·la. S’ho va mirant des de diferents punts de la sala, s’acosta, dóna indicacions i en algun moment es posa en el paper per donar el to i la intenció. Afegeix o canvia alguna paraula del text que no li convenç. Va tallant l’assaig, però no és una constant. Deixa espai i temps als actors, deixa que l’escena avanci per donar les indicacions. Quan no li agrada una cosa, ho diu, però quan les coses surten bé no dubta en felicitar actors i tècnics. Ho diu tot molt serenament, fumant la pipa que sempre l’acompanya.
En Sergi està convençut que l’obra generarà molta expectació. La Perla 29 ja està més que consolidada i l’èxit d’Incendis encara és ben present. Però s’assemblen, les dues obres? De què parla Mouawat a Cels? A l’assaig hi veiem els membres d’una cèl.lula espiant, buscant desxifrar un codi per obtenir informació, homes que parlen de poesia i terrorisme. A les pantalles s’hi projecten imatges bèl·liques de diferents conflictes contemporanis d’arreu del món. Les imatges són dures. L’Eduard Farelo s’atura en sec. “Jo això no puc mirar-ho. Ho he de mirar?”. Ens expliquen que hi ha una recerca de la identitat i una joventut descontenta amb els pares i les generacions anteriors. La Mercè ens fa veure el nexe amb Incendis, “el text és una barreja de temes d’interès humanístic i mundial amb grans mòbils dels implicats i conceptes com la venjança i la justícia que es lliguen amb qüestions personals i familiars”.
Els actors també fan aportacions, comenten les escenes amb el director i fan broma entre ells. “En Boada millor que no ho agafi, que ho fotrà tot enlaire”, riuen. Hi ha un canvi d’escena on s’han d’endur uns gots, i discuteixen qui ha de fer-ho. També cal deixar unes carpetes, però això en Xavier Ricart ho soluciona ràpid “és millor que ho deixi jo damunt la taula quan recollim, perquè així quan comença l’escena ja hi serà”. En Broggi fa cara de satisfet i li encaixa la mà. “Au, ja pots marxar” li etziba Ricart. Ara riem tots.
Aprofitem una parada de cinc minuts per parlar de l’Associació amb en Sergi. Què té La Perla 29 que fa que tanta gent vulgui estar-hi aprop i implicar-se en els seus projectes? “Som uns motivats”, diu. Desprèn energia i decisió per tots cantons i explica orgullós que en només un any han arribat als 200 socis. Hi ha gent amb professions ben diferents però amb un nexe comú, “estimem el teatre, la cultura i el llenguatge que fa servir La Perla”. “Tenim una relació molt íntima i molta sintonia amb la companyia. Hem trencat la quarta paret i ens impliquem en el muntatge des del primer dia”.
“Quan vaig veure que es creava La Perla vaig tenir una sensació semblant a la dels primers anys del Teatre Lliure. És un teatre sense grans artificis ni gaire escenografia, sense un gran pressupost, centrat en els actors i en el text. Hi ha un esperit de fer les coses en grup, un funcionament gairebé de cooperativa que se’m fa molt simpàtic.” A més a més “en Broggi té una forma de treballar preciosa i és molt gratificant poder-ho seguir”, conclou la Mercè.
* Al voltant de Cels, com fan amb cada obra, els Amics de La Perla han organitzat assajos oberts, col·loquis postfunció i xerrades relacionades amb la temàtica de l’obra. Busqueu l’agenda i apunteu, perquè el 4 de juliol han convidat l’Arcadi Oliveres per debatre sobre “El Teatre i la revolta” amb la filòsofa Marina Garcés i l’Oriol Broggi. Podeu veure totes les activitats programades al web dels Amics de La Perla i seguir el procés d’assajos al Quadern 29.
Text: Mercè Rubià
