Gabriel Cordoba començar la seva carrera teatral el 1994 amb un muntatge d’Èdip Rei de Sòfocles, i des de llavors no ha parat. Compta amb més de 30 muntatges a l’esquena com Jesucristo Superstar, Ni contigo ni sintigo, Oz, un musical mágico o Desconcierto de monólogos. A més és professor de stand-up comedy i ha publicat llibres com ‘El arte de los monólogos cómicos’. Ara estrena Superstar al Teatre del Raval i ha accedit a fer-se una autoentrevista que no té pèrdua.
De què va Superstar? No és una mica pujadet d’ego?
Que va, no va d’una super estrella, ni me’n crec una. Va d’un noi que se’n va a una gran ciutat per ser artista i explica com era la vida al poble i ara a la gran ciutat, les coses que li passen, etc. A més canto més tres cançons i mitja. No és un musical, però gairebé.
Quin format tens?
És un monòleg de Stand Up, és a dir, d’aquests de l’estil de “El club de la comèdia”. Porto mitja vida fent monòlegs en centenars de bars i teatres. A més he gravat per Comedy Central i fins i tot tinc una xerrada TED! És el que millor sé fer. Bé, la segona millor cosa que sé fer.
És per a tots els públics?
No, que va. Però no puc dir-te què és el que millor sé fer en una entrevista.
Dic el xou.
Ah, sí. Sens dubte, encara que en alguns moments es parli de sexe no dic res que no es pugui sentir a ‘Sálvame‘ a les quatre de la tarda.
Què hi haurà de diferent del teu monòleg de bar?
A banda de les cançons, farem servir una macro pantalla per projectar coses i l’any passat vaig escriure nou material que he inclòs al xou perquè els meus seguidors habituals tinguin un extra per venir-me a veure.
Però tu realment véns del teatre, com vas passar als monòlegs?
Va ser el 2003, quan vaig guanyar un concurs de monòlegs a Múrcia. Jo portava ja molts anys fent teatre i no em va fer gens de por pujar a un escenari. Ara sóc més responsable i m’ho prenc super seriosament. Això de fer riure és una cosa molt seriosa.
Per què ara?
Feia temps que no actuava amb el meu xou habitual en un teatre perquè m’estava dedicant a publicar un parell de llibres sobre Stand Up, muntar una acadèmia de monòlegs aquí a Barcelona i jugar molt als Sims. Així que estic feliç de tornar.
Des de quan, fins quan i on estaràs?
Estreno el 8 d’abril a les 22:00 al Teatre del Raval i estaré tots els dissabtes fins a finals de maig. Però tant de bo sigui un èxit i puguem prorrogar i prorrogar i estar eternament treballant al mateix lloc com Jordi Hurtado.
Què pretens amb aquest espectacle?
Que la gent rigui i que canviïn les seves vides per sempre entrant en un període d’èxtasi que no acabi mai. Encara que, de fet, amb que només riguin també em va bé.
Què té d’autobiogràfic el monòleg?
Jo també vaig venir a Barcelona a buscar-me la vida i també sóc gai com el personatge, i tot el text és meu. Crec que el vulgui o no és prou autobiogràfic. Per cert, ets un entrevistador molt maco, què fas després?
Però si t’estàs autoentrevistant. Jo sóc tu.
Ja deia jo que m’eres familiar. Això és una mica esquizofrènic, no?
Pot ser. Necessito un titular.
En realitat jo em dedico a això per lligar, tot és pel sexe.
De debò?
No, no és cert, però ja tens titular.
