Amb motiu de la Setmana dels Musicals, els companys de Teatro Madrid van organitzar un Take Over en col·laboració amb La Cubana que està representant al Teatro Calderón el seu nou espectacle Adiós, Arturo, que aviat arribarà també a Barcelona. Una de les actrius de l’espectacle, Babeth Ripoll, va contestar a les preguntes que van plantejar alguns usuaris a través de les xarxes socials. A continuació, teniu la transcripció dels moments més interessants.
Quan aneu de gira, on us allotgeu?
BABETH RIPOLL: És producció qui s’encarrega del nostre allotjament. Depèn sempre de si es tracta d’una curta o una llarga estada. Per a curtes estades, solen ser hotels i, per a llargues estades, sempre que sigui possible, ens posen en apartaments que és molt més fàcil per a nosaltres.
Quins dies descanseu i quant sol durar una gira amb La Cubana?
Sempre que es pot, es descansa el dilluns i el dimarts. En principi, això sol ser fix. Tret que estiguem canviant de ciutat i assajant algun número o alguna adaptació que llavors el temps queda una mica més reduït. Una gira amb La Cubana dura entre dos i tres anys.
Ens pots parlar sobre la caracterització i el vestuari dels personatges?
Tant caracterització com vestuari són senyals identificatius de la Cubana perquè ens permeten a cada actor o actriu interpretar fins a deu o quinze personatges. Parlant d’Adiós, Arturo, hem reciclat vestuari que ja tenia La Cubana, hem comprat vestuari nou i la figurinista, Cristina López, s’ha encarregat de confeccionar vestuari específic per a aquesta obra de teatre. La caracterització la basem, sobretot, en perruques, bigotis, barbes i dentadures.
Quan veniu a Barcelona?
Arribem a Barcelona aviat. Ja queda poquet. Està calculat el nostre aterratge a Barcelona per a setembre o octubre de 2020.
Ha canviat molt l’obra des que la vau estrenar?
Clar que ha canviat! Ha canviat molt. El nostre director sempre diu que el teatre és un art efímer. Cada nit, en obrir el teló, neix i, en tancar el teló, mor. Si canvia d’una nit a una altra nit, com no canviarà en dos anys que portem de representacions? Des de maig del 2018! Per a començar, segons els assajos, aquesta obra podria haver durat tres hores perquè hi havia moltíssims més personatges, més trames i més situacions, però tot això es va haver d’anar reduint per a encaixar-ho en una durada normal. Després, un cop estrenada l’obra, també hi ha canvis. Primer, perquè l’adaptem a cada nou lloc que hi anem i, després, perquè t’adones de com el públic rep això i de quan necessitem un canvi de ritme, etcètera. Amb la Cubana, tot canvia sempre.
Quant de temps portes tu amb La Cubana?
Jo porto només deu anys però La Cubana existeix des de fa 40. Just el 2020 celebrem aquest aniversari tan especial.
Com vas entrar en La Cubana?
Vaig enviar un currículum a la Cubana l’any 2007 i em van trucar per a fer una prova. Em va anar molt bé però, en aquell moment, no va sortir res. Llavors, tres anys després, el 2010, em van trucar per a fer un curs de creació de personatges. I d’aquí ja sí que em vaig quedar.
Quin és el personatge que més t’agrada dels que has interpretat?
El personatge que més m’agrada i el que més m’ha anat agradant durant tota la gira és el primer, el regional. A Madrid, és una xinesa però ha estat una gallega, una extremenya, una valenciana…
Quins requisits se li demana a un artista per a pertànyer a La Cubana?
El que jo puc dir és el que crec segons el que veig en els meus companys i companyes. Jo crec que per a ser actor o actriu de la cubana has de ser molt versàtil, una persona creativa, imaginativa i, sobretot, estimar molt a la teva professió perquè és duríssim.
Alguna anècdota divertida que t’hagi passat en plena funció?
Moltíssimes anècdotes. Tant a sobre de l’escenari (que se’t saltin les dents, que surtis amb un penjador enganxat al teu vestuari) com del que passa en platea. Amb el públic pot passar de tot: apart que sonin mòbils (que això ens pot passar amb qualsevol obra), pot passar que no et donin alguna cosa que t’han de donar segons estava pactat i has de baixar a buscar-ho o fins i tot que treguis a algú i et quedis amb el seu braç ortopèdic a la mà.
