Barbara Mestanza recupera a partir del 29 de gener a l’Espai Texas l’espectacle Sucia, un obra escrita, dirigida i protagonitzada per ella mateixa, que relata en primera persona l’agressió sexual que va patir fa uns anys al barri de La Latina de Madrid.
L’obra, en paraules de Mestanza, sorgeix de “la necessitat de treure la merda fora i generar una cosa bonica i útil, d’explica alguna cosa que pogués ser útil a algú, encara que fos, simplement per no sentir-se sola”. “El primer que vaig pensar mentre aquell home em grapejava era que jo estava exagerant, que allò no era un abús, que els abusos no són així”, explica l’actriu.
La protagonista explica que aquesta era una ferida que tenia i que amb els anys anava empitjorant. El cúmul de sentiments reprimits va impulsar a la protagonista a crear una obra que sorgeix del desig de fer front i utilitzar el seu propi cos i veu per il·lustrar què és l’abús.
“Volia mostrar la realitat d’algú que ha patit abús perquè no es converteixi en una paraula, un número o un percentatge amb què jugar en debats polítics”
L’obra no només explica una història d’abús al detall, sinó que també explora i examina el sistema que contribueix a la creació d’agressors i víctimes. “Volia mostrar la realitat d’algú que ha patit abús perquè no es converteixi en una paraula, un número o un percentatge amb què jugar en debats polítics o discussions trivials al metro o en alguna reunió social”, va afirmar. Com a part d’un procés per intentar guarir-se del succés, l’actriu crea una obra que aborda les parts més fosques i menys conegudes de l’abús sexual i se centra en la reacció que té la societat davant d’aquestes situacions: “Per què no vas fer res?”, és la pregunta que moltes persones li feien després d’escoltar la seva experiència.
A Sucia, en què l’actriu comparteix el paper principal amb els actors Pep Ambrós i Cristian Valencia, busca canviar els rols per fomentar l’empatia i aconseguir una comprensió global que transcendeixi les identitats de gènere. Per fer-ho posa a l’home al lloc de la víctima per fomentar una perspectiva diferent que permeti reconèixer el poder i el dolor que poden exercir els altres. A través d’entrevistes amb experts, ofereix una visió més objectiva del abusos que permet passar de considerar-ho com a casos aïllats a entendre’ls com un problema estructural del sistema.
Més informació, imatges i entrades a:
