Anar a veure una obra amb canalla és ben diferent. La mirada canvia. Si a més a més els deixen entrar dintre els camerinos i pujar a l’escenari abans de començar l’obra, la cosa ja és gairebé màgica. No sé quin record en guardaran la Neus i la Marta, de la visita al Teatre Condal, però jo recordaré la seva cara en veure l’escenografia i espiar el públic darrere les cortines durant molt de temps.
Però anem per pams i situem-nos. La Neus i la Marta són dues nenes de Tous de 8 i 10 anys que, per una tarda, s’han convertit en periodistes per acompanyar-me a veure el musical Geronimo Stilton Gran Retorn a Fantasia. A mi el fenomen literari d’aquest ratolí aventurer -ha venut més de 128 milions d’exemplars dels seus llibres arreu del món-, ja m’ha agafat gran, així que els reforços aniran la mar de bé.
Només arribar ens rep en Lluís Danés, director de l’obra. No ens podem estar de preguntar-li si coneixia el món del rosegador, i com ha estat, això de treballar en un espectacle familiar de gran format com aquest. “El gran format no m’espantava perquè ja he fet abans bastantes obres, però el fet que fos una obra de teatre familiar sí que em feia molt de respecte i ha estat tot un repte. De fet, penso que és de les coses més complicades a les que m’he enfrontat perquè d’alguna manera, aquesta serà la porta d’entrada al teatre o les arts escèniques per molts nens“. I la dramatúrgia? És complicat adaptar un llibre com aquest? “És una responsabilitat. Molts dels nens i nenes que vénen coneixen la història perfectament, fins i tot s’avancen a les escenes, així que havíem de ser molt fidels”.
Ràpid ens endinsem cap als camerinos i hi trobem el Marc Gomez, la Marina Xeix, la Marina Schiaffino i la Laura Borràs, que juntament amb en Joan Mas, en Toni Guillemat i l’Edgar Martínez formen el repartiment de l’obra. Tot i que no queda gaire estona per començar la funció, ens reben amb un somriure ben gros. Tots ells interpreten diversos personatges. El més divertit, ens expliquen, són les grans possibilitats a nivell interpretatiu que ofereixen aquests personatges fantàstics. “És un regal. Són personatges molt expressius, màgics, que ens permeten uns registres que pocs cops podem fer”, diu Borràs, que interpreta la reina Flordiana, entre altres personatges.
Durant l’espectacle els actors canten i ballen fins a 21 temes inèdits a ritme de rock, pop, hip-hop i música electrònica, composats per Xavi Lloses.
En un altre dels camerinos hi trobem la Beth Rodergas. L’estan maquillant i preparant per col·locar la gran perruca de la Neridiana, la germana bessona de la Flordiana, la reina del Regne de la Fantasia i qui enreda constantment en Geronimo. Com ella mateixa fa broma, amb aquest personatge ha tornat a les rastes. Una gran perruca negra i blava la converteix en la dolenta del conte. “Fer de dolenta sempre és divertit, però ho faig amb un punt de simpatia, també”, ens diu.
A la Neus i la Marta els crida l’atenció la mitja que porta al cap abans de posar-se la perruca. Ens expliquen que ser serveix, no només per aguantar tot el seu cabell i recollir-lo, sinó també per enganxar-hi els clips que aguantaran la perruca.
Seguim donant voltes pels camerinos i trobem la sastressa, la Rosario Macias. Els explica la seva feina, com ha de revisar cada dia el vestuari perquè no hi hagi cap fil fora de lloc, cap estrip. Coincidim també amb la regidora, Anna Pey, de qui ens diuen que ha de fer “de dolenta” perquè tot funcioni i la Cristina Moral, l’ajudant de producció. Ens ofereix una mica de xocolata i quan li pregunten què és el que fa una ajudant de producció, ens diu que fa “de mama”, està per tothom i vigila que surti tot bé. Veig que s’adonen cada cop més de la gent que cal que hi hagi darrere un escenari perquè tot funcioni.
Sens dubte un dels moments que deixen més impressionades la Marta i la Neus és quan en Geronimo ens acompanya dalt de l’escenari. Queda un quart d’hora perquè comenci la funció i el públic ja està omplint la sala. Sentim les veus i fem el tafaner rere el teló, però el que miren embadalides és l’escenografia, encara coberta de llençols, tal i com comença l’obra. Hi intuïm les formes de formatge i veiem tot l’atrezzo que que hi ha amagat al darrere, a més del vestit d’un personatge que, de tant gran, no passa per la porta i s’ha de posar ja rere l’escenari.
Un cop baixem arriba el moment de la funció. Seiem i comença. M’adono que molts dels nens i nenes que ens acompanyen coneixen la història perfectament. Segueixen amb entusiasme les aventures i animen el ratolí en la seva cerca de tresors màgics al Regne de Fantasia, engalipat per la Neridiana.
L’obra dura gairebé dues hores, amb l’entreacte, però aquí els qui més remenen el cul són els pares, tiets o avis. Els nens i nenes no perden ni un moment el fil. El seu entusiasme és encomanadís, i no puc evitar somriure quan, la nena del meu costat crida: “Molt bé, Geronimo!”. Sí, sembla que el ratolí se n’ha sortit, com sempre, i la platea està entusiasmada.
Marxem taralejant les cançons. A elles els queda encara la tornada amb l’avi cap a casa. Espero que aquest viatge al Regne de la Fantasia els obri les portes a molts més viatges teatrals.
Text: Mercè Rubià
