Taules rodones, estovalles de quadres vermells i blancs, macarrons, aires dels 60 i música en directe. La Biblioteca de Catalunya s’ha transformat per convertir-se en l’hostal de la Mirandolina. Un espai d’acollida on els espectadors s’integren totalment en l’obra de Carlo Goldoni dirigida per Pau Carrió.
A l’hostal de la Mirandolina les dones tenen la paella pel mànec. Laura Aubert és l’hostalera, una dona de caràcter de qui tots els hostes acaben rendint-se als seus peus. Tots, menys un: en Ripafratta, un intel·lectual misogin “mort de cintura per avall i el cor abandonat” -explica David Verdaguer- que, a diferència dels altres clients, no vol saber res de la propietària i “es dedica a increpar-la públicament”. Un repte per a Mirandolina, que intentarà fer-lo caure i arrencarà una lluita entre dos titans.
Mirandolina és propietària del seu negoci, i això li permet, explica Carrió, estar “potencialment alliberada”, però no assegura que es pugui desfer “de totes les pressions socials”. “Si som prou honestos, és fàcil veure que, per molt que ho intentem, és difícil alliberar-nos de l’herència de comportament entre homes i dones. El text de Goldoni no és feminista, però no amaga el masclisme de la societat. Opta per mostrar-lo“. Per Júlia Barceló, però, L’hostalera sí que permet abandonar la idea que les romàntiques són les dones. “Aquí els romàntics són els homes. Són els que volen una relació tradicional i es pregunten com pot ser que siguin les dones les qui trien com relacionar-se”. Segons Javier Beltrán, la protagonista “torna bojos als homes perquè aprecia la seva llibertat i independència. No ho entenen, però alhora se senten atrets per una dona amb caràcter”.
Des del punt de vista del director, un dels puntals del text de Goldoni és que no es redueix a un únic model d’amor, sinó que fa que cada personatge el visqui d’una manera diferent i el fa ric. “L’amor és desordenat, caòtic. Jo mateix no tinc clar què és l’amor perquè cada cop que m’he enamorat ha sigut diferent”.
MACARRONS A TAULA
La sorpresa més gran per als espectadors és la conversió de la Biblioteca en un hostal ambientat als anys 60, inspirat en les pel·lícules de Fellini. Els espectadors seuen en taules rodones, on a l’entreacte se’ls servirà un plat de macarrons mentre els actors formen una banda i toquen cançons en directe. “L’olor del menjar i el soroll de les forquilles aconsegueix que l’obra agafi una altra dimensió, és teatre en 4D”, diu Verdaguer.
A banda dels dos protagonistes, Laura Aubert i David Verdaguer, completen el repartiment Júlia Barceló, Javier Beltrán, Jordi Oriol, Alba Pujol i Marc Rodríguez. Arnau Vallvé, a més, s’ha encarregat de la direcció musical. “L’obra és de companyia, era molt important la tria de l’equip”, assegura Carrió, que s’estrena en l’àmbit de la comèdia després de dirigir obres com Enric V o Hamlet de Shakespeare. “A La Perla 29 teníem ganes de jugar a primera divisió; el text de Goldoni i aquest elenc ens ho permet. Podria estar al Nacional o el Lliure perfectament”, diu satisfet Oriol Broggi.
