‘[BLANK]’, una obra amb dues versions simultànies i interconnectades

Alice Birch, guionista de sèries d’èxit com Sucession i Normal people o la pel·lícula Lady Macbeth, proposa un text amb un centenar d’escenes que reflexionen sobre les desigualtats socials i retrata “els buits” de comunicació intergeneracional que existeix especialment en famílies en situació d’exclusió judicial. Davant la impossibilitat de veure totes les històries (es necessitarien més de 7 hores de funció), l’autora proposa als directors un joc experimental: “L’autora proposa que cada director esculli la seva pròpia dramatúrgia amb les escenes que vol representar”, explica Romei. La versió catalana, a diferència del que s’ha fet en altres espais europeus, aposta per fer-ho en dos espais separats que emfatitza la distància generacional i mostra diferents punts de vista: l’òptica més jove, al Tantarantana, i la perspectiva dels personatges adults, al Centre de les Arts Lliures. “Les escenes tenen sentit per si mateixes”, apunta Helena Tornero, encarregada de la traducció al català. Les dues peces tenen un 70% d’escenes úniques, i el 30% restant són les que es comparteixen per videotrucada.

Mentre que les generacions adultes se centre a sobreviure al sistema i la resiliència, les noves generacions mostraran més optimisme: “Malgrat estar marcades per l’herència dels seus progenitors, els seus protagonistes tenen la vida al davant i la necessitat de dialogar amb el seu futur”, explica Marc Chornet.

Protagonitzada per Elena Fortuny, Laura López, Francesca Vadell, Dani Arrebola, Lea Torrents, Imèn Akandouch, Sònia Ninyerola i Jan Mediavilla, [BLANK] es pot veure de manera autònoma, però veure-les juntes aporta una visió polièdrica dels punts de vista de les persones que conviuen en realitats d’alta complexitat.

Més informació, imatges i entrades a: