La Sala Petita del TNC acull, del 19 al 12 de juny, Qui bones obres farà, una obra escrita i dirigida per Pep Tosar a partir de L’hort dels cirerers d’Anton Txèkhov. L’espectacle gira entorn d’una companyia de teatre a punt de ser desnonada de la sala on ha treballat els últims 35 anys i aborda, entre altres qüestions, quin sentit té la creació de teatre en el context actual.
Qui bones obres farà és una elegia, un poema al teatre “perdut”: el de l’emoció i les paraules. Un teatre que no pensa en els condicionaments econòmics i que “només té per objectiu estar ben fet, explicar una història sense embuts ni trampes”. Un teatre que, per recuperar-lo, caldria remuntar als anys 70 o 80, segons Tosar.
Prenent com a inspiració el teatre A barraca de Lisboa –obert fa 40 anys, just després de la Revolució dels Clavells–, l’obra presenta una companyia de teatre que, després de 35 anys i èpoques d’esplendor, ha deixat d’obtenir el favor del públic. El teatre d’art que ells han cultivat és, actualment, una ruïna absoluta i estan a punt de ser desnonats per falta prolongada de pagaments.
L’obra, escrita a partir de L’Hort dels cirerers de Txèkhov, no parteix aquí del lament per la pèrdua de la finca familiar en benefici d’uns nous xalets, sinó del tancament de la sala de la companyia i l’adquisició per part d’un productor de teatre comercial (Xavi Sáez). És, a més, un joc de miralls infinit amb múltiples capes: dos triangles amorosos que es repeteixen en diferents generacions; la representació de La Gavina (també de Txèkhov), l’obra amb la que van obrir i tancaran la sala i les entrevistes d’un periodista dins l’obra i entrevistes en suport audiovisual a personalitats del món del teatre –Albert Vidal, Krystian Lupa, Gilda Love o Irene Vicente– que es qüestionen també la creació en l’actualitat.
Pep Tosar –convençut que ens trobem en una situació de canvi d’època, com la que relatava el dramaturg rus– es posa a la pell de Txèkhov, un personatge frontissa que es dirigirà al públic per “ajudar-los a enfocar la mirada” i a qui només podrà veure la figurinista de la companyia (Imma Colomer). La pianista Elisabet Raspall posa la música en directe i acompanya el repartiment, completat per Pere Eugeni Font, Miquel Gelabert, Evelyn Arévalo, Tilda Espluga, Blai Llopis, Xavier Ripoll i Mireia Ros.
