El desembre del 1889 el mític explorador i caçador de búfals Buffalo Bill va aterrar a Barcelona amb motiu de la gira mundial del seu xou Buffalo Bill’s Wild West, un espectacle protagonitzat pels supervivents de la conquesta de l’Oest nord-americà, cowboys, búfals, cavalls i una banda de músics. Mentre que Europa rebia el muntatge amb furor i lloances, a la capital catalana va passar sense pena ni glòria. “Les raons d’aquell fracàs no estan gaire clares. El que sí que és segur és que Barcelona va significar una humiliació per a en Buffalo Bill”, explica l’actor i productor català Ramon Madaula, que aquest cop puja a l’escenari per interpretar aquesta icona nord-americana i precursor del western.
Ramon Madaula i Raquel Sans a ‘Buffallo Bill a Barcelona’. Imatge: David Ruano
Després de l’èxit teatral d’Els Brugarol, Madaula i Raquel Sans, una de le cares del TN de TV3 i excorresponsal a Washington, recuperen la figura de Buffalo Bill a l’obra Buffalo Bill a Barcelona, una peça dirigida per Mònica Bofill i escrita pel mateix Madaula, on la periodista entrevista el llegendari cowboy en un context oníric on tots dos viatjaran des de les grans planures del Far West fins a la Barcelona del segle XIX. En aquesta conversa, Sans i Madaula repassen l’etapa de la colonització de les guerres índies a través d’una perspectiva crítica amb tocs irònics i humorístics, i dialoguen sobre el paper dels mites en la construcció de nacions, els rols masculins i desgranen els motius pels quals l’home rude i viril que encarnava Buffalo Bill no va entusiasmar el públic barceloní.
Raquel Sans: “És com si als anys 40 els vencedors de la Guerra Civil haguessin fet un circ amb els supervivents de la batalla de l’Ebre”
“El meu pare em parlava molt de Buffalo Bill. Inclús el meu besavi el va anar a veure a Barcelona. Però l’obra sorgeix sobretot a partir de la meva nostàlgia infantil del western. Els de la meva generació i més grans teníem mitificat aquest univers i la majoria de nosaltres volíem ser cowboys, però la realitat és que aquests homes no eren més que uns pastors de vaques cutres que es dedicaven a matar indis, i el western, un xou del genocidi”, explica Ramon Madaula. Per Raquel Sans, en Buffalo Bill va fer d’un fet terrible una història atractiva, en concret “un circ a partir d’una guerra”. “A l’obra diem que és com si als anys quaranta els vencedors de la Guerra Civil haguessin fet un circ amb els supervivents de la batalla de l’Ebre”, comenta. A més de la construcció d’aquest imaginari, la periodista destaca la falta de consciència sobre aquesta etapa històrica en la societat nord-americana. “El museu que està dedicat als nadius és molt més petit que la resta. Es tracta d’una part de la història que s’amaga i que ha quedat soterrada.”
Ramon Madaula: “Buffalo Bill ha fet que els homes d’Occident ens creguem salvadors del món”
A més de consolidar-se com el creador del show bussiness i una icona mundial, sent el primer famós de la història, Buffalo Bill va convertir-se en un patró de masculinitat hegemònica que, segons Ramon Madaula, continua arrossegant l’home d’avui dia. “Ha fet que els homes d’Occident ens creguem salvadors del món”, explica. “Representa el que espera la societat d’un home: que sigui dur, líder, guapo, segur de si mateix i fort”, afegeix Sans. I encara que el fred i una passa de grip que va haver-hi durant aquelles dates poguessin ser els responsables del fracàs del xou a Barcelona, Madaula valora aquests aires de grandesa i ideal de virilitat que projectava Bill com a probables causants de la poca repercussió del seu espectacle a la ciutat comtal. L’actor ha elaborat una teoria de “collita pròpia” al voltant d’aquesta idea que, a més, s’utilitza com a MacGuffin de l’obra. “La meva hipòtesi és que crec que als catalans ens costa molt la sumptuositat, l’ostentació i la pompa militar, que és precisament el que es va veure en el xou d’en Buffalo Bill”, diu l’actor, i afegeix: “Va ser un espectacle patriòtic amb l’himne nord-americà de fons i la bandera de la nació. Al nostre país tot això ens fa vergonya. No ens creiem els herois de la nostra història”. En el cas de la societat nord-americana, l’exaltació de la pàtria i els herois nacionals semblen haver-se convertit en un segell identitari del país. “Els Estats Units són els reis de crear il·lusió a partir de poca cosa. Els costa poc creure en ells, mentre que aquí ens és més complicat”, explica Raquel Sans.
Imatge: David Ruano
Tot i que aquesta fidelitat a la realitat i la tendència a desmitificar siguin una virtut per Madaula, l’actor també destaca la presència d’aquests herois i retòriques com a elements que ajuden a vertebrar una nació: “No tenir-los fa que tinguem aquest conflicte hamletià de no acabar de saber què som i què no som. Com molt bé va dir Jaume Vicens Vives, els catalans som del dia a dia, de tocar de peus a terra i d’horitzons curts. Un fet que em sembla meravellós, però que ens deixa en terra de ningú”.
Més informació, imatges i entrades a:
