Carlos Hipólito protagonitza al Teatre Romea l’espectacle Burro, una obra que convida l’espectador a fer un viatge tragicòmic, divertit, tendre, poètic i profund, i explorar els grans textos clàssics sobre l’ase i la relació intensa entre l’animal i l’ésser humà. La peça es podrà veure a partir del 8 de maig al Teatre Romea.
“Tinc un animal totèmic de tota la vida que és el burro. Sempre havia tingut una relació d’amor estranya amb els burros, d’aquells amors tan bèsties que només els pots comparar amb l’amor a un fill, germà o pare. Un dia estàvem de gira amb Cervantina, de Ron Lalá, i vam anar a la casa natal de Juan Ramón Jiménez a Moguer i ens van regalar un exemplar de Platero y yo. Me’n vaig anar a l’hotel i no vaig poder dormir de llegir-lo i plorar. I em vaig dir: aquí em passa alguna cosa. Ni tan sols el meu psicòleg arribava a explicar-me per què era tan totèmic per a mi aquest animal”.
Amb aquesta confessió, el dramaturg Álvaro Tato fa una declaració d’intencions sobre la veritable raó que l’ha portat a crear un espectacle dedicat a l’ase. No va ser fins que va començar a crear aquesta la dramatúrgia que va començar a descobrir l’enllaç amb aquest animal. “Ho he descobert parlant sobre ell, he necessitat dedicar-li un espectacle per adonar-me que els ase, els ruc, els burros, som nosaltres: l’ésser humà és el ruc”, declara el dramaturg.
L’ase, l’animal més present a la literatura i cultura populars
Burro és una obra de nova creació, inspirada en nombroses referències literàries i també populars entorn de la figura de l’ase. La literatura burresca és molt àmplia, però molt més limitada que si es vol abordar un clàssic de Lope, Calderón o Cervantes, per exemple. “El meravellós per a mi amb l’ase va ser adonar-me que hi ha molt material, però no tant. Coneixem l’animal, hi ha molts tractats científics sobre ell molt antics i molt interessants, però des del punt de vista literari hem fet un gran i fascinant descobriment. Aquesta és, sens dubte, la gran carta literària de l’espectacle”, afirma Tato.
El públic emprendrà un viatge molt revelador des del punt de vista de la dramatúrgia en retrobar-se amb grans textos i històries de coneixement popular i, sobretot, en descobrir peces literàries que no són gaire conegudes. “En submergir-me en aquest muntatge, em va sorprendre conèixer la quantitat de literatura que hi ha sobre ases. Curiosament per als humans, el gos i el cavall serien els primers animals de companyia en què pensaríem, o el gat. Però, no obstant això, hi ha moltíssims més textos clàssics sobre ases que sobre cavalls, gossos o gats. És molt curiós. No sabia que existien tants”, confessa Carlos Hipólito.
Sense cap mena de dubte, l’espectacle no deixa de banda l’obra espanyola per antonomàsia quan parlem d’ases: el muntatge ofereix un bell homenatge a la inoblidable peça poètica escrita en prosa Platero y yo, de Juan Ramón Jiménez. Tampoc falten El asno de oro, d’Apuleyo, i els grans ases de la literatura com el rucio de Sancho Panza o molts que estan presents en les faules tradicionals. Potser és menys coneguda la notable presència de l’ase en les faules antigues; està present en Esop, Fedro i en el Panchatantra i, per descomptat, en les faules orientals. De la cultura medieval es conserven dues peces fonamentals: El testamentum domini asini i La misa del asno medieval. A més, l’ase també ha estat associat amb el carnestoltes, amb el clown, amb el bufó, tal com ho va mostrar Shakespeare en el seu Somni d’una nit d’estiu. I, per descomptat, moltes expressions col·loquials i fins i tot cançons infantils tenen l’ase com a protagonista.
També és important assenyalar que tota la cultura oral s’ha nodrit moltíssim de la figura de l’ase, un animal que ha estat qualificat amb els adjectius més extrems: l’ase ha estat el lujurioso, el lasciu i el cast, però també el tonto i el savi; l’imbècil i l’astut; la bondat absoluta i el mal.
Una història sobre l’ésser humà
En una finca buida, un ase lligat a una estaca li explica la seva vida a la seva ombra mentre s’apropa un incendi forestal. La música en directe i el teatre més pur acompanyen a aquest ase sense nom, de 6.000 anys d’edat, en un recorregut per les seves aventures, desventures i perièpcies al llarg de la Grècia i la Roma clàssiques, l’Edat Mitjana festiva i carnavalesca, el Segle d’Or espanyol i anglès, la Il·lustració i la Modernitat.
Burro és una tragicomèdia amb música en directe que combina humor, tendresa i reflexió. En interpretar a un animal, Carlos Hipólito ha hagut de fer front al treball de construcció dramàtica, donant-li molta importància a la fisicitat, marca de la direcció de l’argentí Yayo Cáceres. “No hem volgut fer una imitació de l’ase, però sí fer una evocació de l’aire que desplaça un ase, de com es mou, de determinats gestos que ens poden evocar la imatge d’un ase. I el treball emocional ha estat molt intens perquè és un ase molt humà”, declara Hipólito.
L’obra parla de la relació dels éssers humans amb els animals i Carlos Hipólito no només dóna vida a diferents ases, sinó també a altres animals i també a humans. “He abordat el treball intentant explicar de la manera més senzilla i més neta possible cadascun dels personatges que he de interpretar”, afirma Hipólito. El text, que juga en equilibri i enginy amb la imatge i l’evocació, persegueix establir una comunicació emocional amb l’espectador molt potent. “Qualsevol que sigui amant dels animals o que simplement tingui alguna sensibilitat es sentirà preocupat per Burro , confessa l’actor.
L’home, únic animal racional i amb sentiment de superioritat sobre els altres, ha de preguntar-se: què diu l’ase al llarg de la història de la literatura i del patrimoni popular sobre l’ésser humà? “L’excusa de la dramatúrgia és un ase lligat a una estaca, que li explica a la seva ombra els 6.000 anys de la seva vida mentre s’apropa cap a ell un incendi forestal. Li parla de la seva història, del significat de la cultura, la civilització, la lleialtat, l’afecte, la tendresa, l’abandonament, la violència. Tot el temps roman el missatge de: què significa la llibertat? A què estem lligats nosaltres?”, explica Tato.
L’ase és molt conegut per ser un ajudant; i també és un animal que segueix endavant, que no es fa preguntes. La ombra, d’altra banda, és l’onagre, l’ase antic, el primitiu. Els ases eren salvatges, abans de ser el gran animal que ha ajudat l’home a assolir la civilització. L’ase torna en aquest espectacle a aquesta aurora del món per preguntar-se si abans vivia millor que ara. “Vivia millor quan, com diu a l’obra, cada dia durava una eternitat eterna? O sóc millor ara que tinc herba? Ara tinc aigua, però estic lligat. Estàs disposat a pagar el preu de la llibertat? Ets més l’ase o ets més la seva ombra, l’onagre? Aquesta és la gran pregunta per a l’espectador”, assenyala Tato.
D’aquesta manera, l’ase de Burro ofereix un relat que lluita contra l’oblit mentre s’apropa el foc. “L’obra és una tragicomèdia on espero que el públic rigui i plori, que toqui l’essència del cor humà”, declara Tato. Això s’afegeix a Carlos Hipólito: “La reflexió que fa Burro és molt clara: entre l’home i l’ase, qui és la bèstia? Jo tinc molt clara la resposta. Cada un que respongui com vulgui”.
Més informació, imatges i entrades:
