COMPAÑÍA NACIONAL DEL TEATRO CLÁSSICO

Calderón de la Barca, més viu que mai, al Teatre Romea

L'acte sacramental més cèlebre de Calderón de la Barca arriba a Barcelona després de la seva estrena al Festival de Teatre Clàssic d'Almagro i una temporada d'èxit a Madrid

La Compañía Nacional de Teatro Clásico torna a Barcelona amb una peça inèdita en el seu repertòri El gran teatro del mundo de Calderón de la Barc. Lluís Homar assumeix la direcció d’aquesta peça, la seva última producció com a director artístic de la institució. L’espectacle es veurà del 27 de febrer al 16 de març al Teatre Romea.

L’elenc està format per Carlota Gaviño, Pilar Gómez, Yolanda de la Hoz, Aisa Pérez, Antonio Comas, Pablo Chaves, Jorge Merino, Clara Altarriba, Chupi Llorente, Pablo Sánchez i Malena Casado, que donaran vida als personatges simbòlics d’aquest muntatge carregat de significat i emocions.

Un gènere teatral entre la fe i la filosofia

Els autos sacramentals són un gènere teatral únic en la literatura universal. Es tracta d’obres breus, d’un sol acte, que presenten conceptes religiosos i filosòfics a través de personatges simbòlics. Calderón de la Barca va ser el màxim exponent d’aquest gènere, escrivint-ne al voltant de 80 títols, molts d’ells encarregats per la cort i representats en festivitats religioses. La seva vida va estar marcada per profunds canvis: des de dramaturg cortesà a sacerdot el 1651, moment a partir del qual es va centrar gairebé exclusivament en l’escriptura d’aquests autos.

L’obra: la vida com un escenari

El gran teatro del mundo presenta una metàfora sobre la vida: Déu (representat per l’Autor) reparteix rols als diferents personatges, que han de complir el seu paper sense assaig previ. Aquests personatges simbolitzen els diversos estaments socials i actituds vitals: el Rei, el Rico, el Pobre, el Labrador, la Bellesa i la Discreció, entre d’altres.

L’obra planteja una reflexió sobre la moral, la justícia divina, el lliure albir i el destí, amb un missatge que transcendeix la seva concepció religiosa i ressona encara avui. Segons Brenda Escobedo, responsable de l’adaptació del text, s’ha mantingut fidel a l’obra original: “M’agrada pensar que no sobra res. Calderón sabia el que feia, i nosaltres simplement intentem fer justícia a la seva paraula”.

Lluís Homar: “El teatre és una eina per interrogar-nos sobre el nostre paper al món”

L’adaptació i direcció han buscat una representació que equilibri l’abstracció simbòlica dels personatges amb la seva dimensió humana. Pilar Gómez, que interpreta el Labrador, destaca la vigència del text: “Hi ha molta gent que, com el meu personatge, es pregunta per què li ha tocat el paper que interpreta a la vida”. Per la seva banda, Clara Altarriba, que assumeix el rol del Pobre, considera que la seva figura representa una mena de redempció: “Crec que molts espectadors es podran sentir identificats amb aquest personatge, que, malgrat tot, confia en una justícia final”.

També el director, Lluís Homar, ha volgut destacar la importància de portar aquest text als escenaris actuals: “És un honor tancar aquesta etapa amb un text que ens recorda que el teatre és una eina per interrogar-nos sobre el nostre paper al món”.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per

Teatre Barcelona és el mitjà de comunicació escènic de referència a Catalunya. Cada setmana t’actualitzem amb les millors novetats, entrevistes, reportatges exclusius, seleccions d’espectacles, pòdcasts… No et perdis res del que passa a la cartellera teatral!

Articles relacionats
El Rèquiem, l’encàrrec “maleït”

El Rèquiem, l’encàrrec “maleït”

A finals d’agost de 1791, Wolfgang Amadeus Mozart i la seva esposa, Constanze, abandonen Praga, juntament amb el deixeble del compositor, Franz Süssmeyer. En anar a pujar al carruatge, un […]

‘L’herència’, memòria i identitat queer al Lliure

‘L’herència’, memòria i identitat queer al Lliure

Fins al 16 de març es pot veure al Teatre Lliure estrena L’herència, la multipremiada peça del dramaturg Matthew López sobre la cultura gai i el llegat de la sida, dirigida per Josep Maria Mestres. L’herència se centra […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!