Contracciones, obra del conegut autor britànic Mike Bartlett, és un projecte conjunt de les actrius Candela Peña i Pilar Castro que neix de la necessitat de treballar: “A partir de certa edat és més complicat que t’arribin papers”, assegura Castro: “Bé, en general, com a actriu gairebé sempre és difícil”. “Jo vinc d’una moment audiovisual excel·lent on el sistema s’ha portat molt bé amb mi, però de sobte han deixat de trucar-me”, diu Candela Peña, i afegeix: “Al final, volia treballar i vaig pensar: no et quedis amb aquesta sensació de que ets una eina per als altres: activa’t i fes alguna cosa”. I és van posar mans a l’obra. Les actrius tenien clar que volien que “el director fos molt brillant, amb una opinió i mirada molt concreta”, algú amb qui començar des de zero. “Gràcies a déu, a la plaça de Sant Ildefons de Madrid, fent un cafè amb llet, va sortir el nom de la persona: Israel Solà de La Calòrica», recorda Candela Peña.
L’espectacle transcorre en una realitat distòpica amb fortes picades d’ullet a l’actualitat i reflexiona sobre els límits que es poden arribar a sobrepassar per conservar una feina. El muntatge estraà a partir del 26 d’abril al Teatre Borràs, després d’haver triomfat a la cartellera madrilenya.
Teatre Barcelona: A la peça la por té un gran protagonisme. Per què es té tanta por a perdre una feina ia emprendre la recerca d’una altra?
Pilar Castro: Perquè estem totalment manipulats per la informació. Hi ha molta por, encens la televisió i t’acollones viva. Ens estan atemorint des de fa molt de temps, sembla que no hi ha sortida.
Israel Solà: “Que hi haurà recessió, prepara’t!”. És clar, si en totes les notícies ens expliquen coses dolentes… Potser no et ve de gust una feina concreta, però sabent que la cosa està tan malament, com rebutges una feina? Jo era carter i treballava a correus i recordo que quan vivia amb els meus pares era quan em sentia més lliure. Si una persona se sent lliure i no té por, pot veure millor què està bé o què està malament i defensar-ho.
Candela Peña: I en altres casos, per descomptat, per necessitat. Hi ha gent que té molta por al sistema, a expressar la seva opinió i ser jutjada. A la gent li fa por dir qui és.
Pilar Castro i Candela Peña protagonitzen ‘Contracciones’
A la vostra professió és molt comú que hi hagi èpoques de poca feina. Algun consell per a aquelles persones sense feina o que estan pensant a canviar-ho?
C.P.– Hauríem de respectar-nos i agafar les regnes de la nostra vida. Hi ha vegades que donem moltes culpes als altres, però no és solució instal·lar-se en la queixa, en la pena o col·locar la nostra vida en mans dels altres. Fes alguna cosa, activa’t en alguna cosa. Surt al carrer, passejar i deixa’t impregnar pel que sigui. Tots podem fer alguna cosa per nosaltres mateixos, més del que fem.
P.C.– El primer és connectar-nos; crec que estem molt desconnectats de nosaltres mateixos i aleshores ens deixem portar per coses que no ens interessen. Hem de connectar-nos amb la nostra essència, saber què és el que volem i aleshores prendre decisions respectant-nos a nosaltres mateixes.
El personatge de Pilar Castro interpreta a una cap de l’oficina de la qual no se’n sap res. En un moment de l’obra, simbòlicament, es posa en dubte, fins i tot si té un nom. Com ha estat el procés de creació del personatge?
P.C.– El personatge em sembla fascinant, però m’ha costat molt arribar al que volia l’Isra. Me’n sento molt allunyada, és molt diferent de mi. Estic molt contenta del que vaig creant perquè em dóna unes eines com a actriu que no tenia. També hem descobert que el meu personatge en el fons admira el de la Candela. És una relació de maltractament i en aquest tipus de relacions hi ha un amor malentès.
I.S.– Al principi Pilar es posava nerviosa perquè tenia poc arc però no, el seu arc és mantenir-s’hi quan és impossible fer-ho, quan tothom està empatitzant amb el personatge de Candela. És fàcil entendre-ho quan penses que el personatge de Candela és com era el de Pilar anys enrere. Ella és el personatge que ja ha passat pel procés que planteja l’obra: un personatge totalment absorvit que entén que aquestes són les regles del joc.
Pilar Castro interpreta la cap d’una oficina d’una multinacional i, Candela Peña, una de les empleades.
Candela, com és com a intèrpret transitar per cadascuna de les etapes d’Emma?
C.P.– Pensava que el meu personatge era més submis d’entrada, més ‘bona empleada’, però el plantejament d’Isra ha estat construir una dona amb més energia, més contestatària, una tia brillant que arrenca amb molta llum. Aquest clic que fa el personatge, a mesura que avança l’obra, és el que a mi m’ha costat més de treballar. A més, en poc temps passem delno res a uns estats molt elevats, aquesta és la dificultat màxima que té el muntatge.
Candela Peña: “Com a repte interpretatiu a la meva carrera ha estat el més complicat”
Ens trobem davant d’un text complicat interpretativament, molt picat, amb un ritme frenètic i on el silenci aporta molta informació. Com ha estat el repte de treballar-ho?
C.P.– Molt difícill de fer. Com a repte interpretatiu a la meva carrera ha estat el més complicat. I m’encanta, és tot un repte! Són catorze escenes que semblen catorze peces de microteatre que han de seguir un ordre i cadascuna amb un estat d’ànim diferent que hem de respectar. Per nosaltres ha estat molt complex.
P.C.– I estem molt exposades, per la qual cosa és fàcil jutjar el teu treball a escena. Tenim molt poques accions per agafar-nos i això fa que ens haguem d’agafar l’una a l’altra. Israel Solà ens deia: juntes, juntes! Però era molt complicat estar juntes per tot el que fan els nostres personatges.
I.S.– Per mi ha estat importantíssim treballar el ritme. També valorar un equilibri entre quant de thriller, quant de comèdia i quant d’humor negre. M’he decantat per una proposta força valenta, prement l’estranyesa de la situació, deixant que surti la comèdia i, a mesura que avança l’obra, portant-ho a alguna cosa bruta, esquinçada, amb molta passió en escena.
Més informació, imatges i entrades a:
