RBLS Festival Teatre Jove celebra del 4 al 9 de novembre la seva 3a edició amb la voluntat de seguir acostant les arts escèniques a joves i adolescents de 13 a 20 anys. En aquesta nova edició el festival amplia els seus espais, al Teatre Tantarantana i al CC Cotxeres Borrell s’hi sumen el Teatre del CCCB i la Nau Ivanow.
RBLS (abreviatura de l’adjectiu: REBELS) és un festival d’arts escèniques que vol descobrir-los espais, proposar-los posades en escena diferents que connectin amb els seus interessos i inquietuds o involucrar-los en processos de creació.
Carme Tierz és la directora artística i una de les ànimes impulsores d’aquest festival que engany, a més, presenta la 1a Fira de Teatre per a Joves de Catalunya, per visibilitzar projectes escènics per a adolescents i joves.
Teatre Barcelona: Perquè va néixer RBLS i en quin punt està el festival després de 3 temporades?
Carme Tierz: Va néixer per cobrir un buit. Des de feia molts anys, sentíem que no hi havia públic jove als teatres. Quan deixaven de ser nens i ja no assistien a les sales com a públic familiar, era molt difícil que tornessin al teatre, i després recuperar-los era pitjor. A més, tenim el convenciment que les arts escèniques són un element clau per al desenvolupament intel·lectual, personal i social dels nois i noies en aquesta etapa de la vida que és molt complexa. Era interessant tirar endavant un programa que afavorís el contacte entre joves i teatre i el format de festival concentra activitats, espectacles, tallers. Aquest caire intens i festiu connecta molt amb el públic a qui va adreçat, que any rere any es fidelitza, i repeteix.
Perquè la necessitat de crear una Fira de Teatre per a Joves?
Contactant amb entitats i amb teatres d’arreu del territori, ens hem adonat que no hi ha un circuit que normalitzi la presència del teatre jove a les cartelleres, ja que les persones encarregades de la programació no sabien ben bé quines propostes programar pensant en adolescents i joves d’entre 13 i 20 anys. Paradoxalment és un públic molt participatiu si sap que hi ha propostes que parlen d’ells i que poden viure experiències molt enriquidores, però cal oferir-los propostes que els cridin l’atenció.
Abunden les propostes que els cridin l’atenció?
Fa temps que veiem com apareixen noves companyies amb un estil jove, contemporani i diferent, que utilitzen un llenguatge de peu de carrer, que trenca amb el que darrerament s’estava estilant.
Per això vam considerar oportú obrir una finestra d’oportunitats per tots ells, i en companyia de l’ACET (Associació d’Escoles de Teatre de Catalunya) hem organitzat la primera Fira de Teatre per a Joves. La convocatòria ha estat un èxit: s’han presentat 45 propostes, de les que únicament s’han escollit 15. Tant la resposta dels artistes com la dels responsables de programació ha sigut ràpida i immillorable, el que ens indica que aquesta fira era molt necessària.
Quin és el suport que rep el teatre per a joves a Catalunya?
Fins fa pocs anys el teatre adreçat a un públic més jove no estava gaire atès. És un públic desconegut, més difícil d’accedir-hi, que no vol dir inaccessible, però s’ha de saber quins canals són oportuns per arribar-hi de manera directa. A banda de l’extinta Mostra Butaka Jove d’Olesa tampoc hi havia precedents per saber quina resposta s’obtindria per part seva. Ara bé, des de fa quatre anys l’interès està creixent per part de teatres, festivals, ateneus i centres cívics. S’estan interessant a acollir creacions fetes per joves, que probablement també connectaran molt amb joves. A Barcelona, sales petites com la Fènix, la Flyhard, l’Àtrium, el Versus Glòries o l’Escenari Brossa programen habitualment produccions professionals que també estan enfocades a un públic que no està habituat a anar al teatre, i que a més té uns prejudicis envers les arts escèniques.
Una educació que inclogui les arts escèniques augmentaria l’interès?
En l’àmbit cultural i educatiu molts professionals treballen el teatre amb joves en l’àmbit escolar. Està demostrat que la pràctica del teatre amb joves té molts beneficis: millora l’expressió oral, el comportament social, el treball en equip… Arran d’aquests treballs que es desenvolupen a escoles i instituts, majoritàriament en franges extraescolars, es genera interès sobre el teatre, i això és molt positiu.
Quin és el distintiu d’un espectacle per a joves, que el diferencia de teatre familiar i teatre per adults?
El distintiu respecte del teatre familiar és molt clar. S’aborden temàtiques i formats per un públic que ja ha superat la barrera de la infància, encara que no hagi entrat plenament en el món dels adults. En canvi amb la la frontera amb el teatre adult és difusa. El teatre jove és també teatre per adults, però té elements que atrauen molt als joves i d’entrada no ho saben, com l’atreviment, la veritat, la voluntat de trencar motlles, formats diferents i temàtiques actuals. Els espectacles més frescos i contemporanis atrapen molt al jove, però també interessen als adults. L’única cosa que tenim clar és que els joves no volen ser espectadors passius: volen viure experiències i sentir-se integrats en escena, estar a prop dels intèrprets… Per això connecten tant amb els espectacles de petit format.
Què falla perquè es trobin pocs joves a les sales?
Necessiten més oferta i que puguin conèixer el que es fa en cada moment. Molts m’han comentat, en diferents trobades, que no els arriben aquestes informacions. Cal cercar a través de quins canals, quines fórmules o través de quines xarxes socials els fem arribar aquesta informació. Necessiten viure experiències que els impactin per voler repetir.
Quin criteri heu fet servir per sel·leccionar els espectacles programats al festival i a la fira?
La singularitat i la qualitat són fonamentals. També valorem molt que la proposta pugui sorprendre i atrapar els joves pel llenguatge que utilitzen, pel format, pel grau d’innovació per la temàtica que desenvolupa. Són espectacles que ja s’han entrenat perquè encara no tenim la capacitat de produir espectacles i per això optem per recuperar bones propostes que, sovint, passen desapercebudes. El resultat, de moment, ha estat positiu i és que els joves espectadors surten molt satisfets.
La Fira té unes bases ja establertes, uns requisits. Un jurat format especialment per a l’ocasió ha escollit els seleccionats. El jurat ha estat format per una persona de la Nau Ivanow, com a espai compromès amb la creació contemporània jove; un representant de l’ACET (l’Associació Catalana d’Escoles de Teatre); un representant de l’ADETCA (Associació d’Empreses Teatrals de Catalunya); un membre de Butaka Teatre Jove; i un representant del mateix festival RBLS, representat en aquest cas per tot l’equip jove del festival perquè pensem que no hi ha ningú millor que els mateixos joves per decidir que interessa als mateixos joves.
Consulta la programació del RBLS Festival Teatre Jove clicant AQUÍ.