ÒPERA

‘Carmen’: l’amor, el desig i la llibertat

'Carmen', l’última òpera i la gran obra mestra de Bizet, arriba al Palau de la Música de la mà de la Fundació Òpera a Catalunya

Don José, caporal navarrès destinat a Sevilla, és una persona creient i que es casarà amb una noia virginal, navarresa i creient com ell també, que la seva mare va acollir a casa des de petita: Micaëla (Parle-moi de ma mère). El quarter on José s’està és al costat d’una fàbrica de cigars on treballa Carmen, una cigarrera de gran bellesa i d’un caràcter i una personalitat extraordinaris. Carmen de seguida seduirà José (Seguidilla) i ell se n’enamorarà perdudament. Aquesta passió desenfrenada farà que el caporal es llenci a la muntanya per formar part d’un grup de contrabandistes amb qui Carmen se’n va. Tot i l’amor que en principi sentia per José, tan bon punt Carmen coneix un altre home —el torero Escamillo (Toreador, en garde)—, abandonarà el caporal navarrès, que havia engegat a rodar tota la seva vida anterior només per seguir-la a ella. La desesperació en què José queda sumit per aquest abandó farà que la història acabi de manera tràgica (Final).

Tal com indica el títol, l’obra gira al voltant de la protagonista, que representa una dona lliure i indomable que viu l’amor amb plenitud i que utilitza els homes, no pas amb malícia, sinó com a instruments per gaudir de la passió amorosa amb joia i llibertat. A la primera ària que canta —la cèlebre Havanera—, justament descriu l’amor com un ocell rebel que no es pot capturar. En contraposició a aquest esperit de llibertat, Don José representa el prototípic personatge romàntic enamorat (la seva bella ària La fleur que tu m’avais jetée, defineix aquesta idea d’amor), que ho abandona tot per ella —el seu deure com a militar, el seu deure moral envers la mare malalta i la seva promesa, Micaëla—, però que a canvi exigeix fidelitat, una exigència que Carmen no podrà assumir.

L’òpera musicalment es caracteritza per un color orquestral viu i una gran vitalitat rítmica (Preludi) que expressen la sensualitat que el personatge central desprèn; la partitura és melòdicament rica i imaginativa i tant projecta les explosions festives (Les voici ! Voici le quadrille ! o Les tringles des sistres tintaient) com dibuixa amb precisió l’ombrívola psicologia dels personatges (Je dis que rien ne m’epouvante).

La Fundació Òpera a Catalunya oferirà un muntatge d’aquesta òpera portat per la directora escènica Rita Cosentino i amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per la seva batuta titular, Daniel Gil de Tejada, amb l’acompanyament habitual del Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell. En l’apartat vocal destaquen les mezzosopranos Olga Syniakova i Mariya Melnychyn, que s’alternaran en el rol de la protagonista, Carmen, els tenors Nacho Guzmán i Joan Laínez, que seran els Don José, i Tina Gorina i Lucía García, que es posaran a la pell de la Micaëla. Finalment, Pau Armengol i Carlos Daza representaran el toreador Escamillo. Aquesta òpera, com és habitual en els muntatges de la Fundació, girarà per diversos teatres de Catalunya al llarg del mes de maig.

Més informació, imatges i entrades:

Escrit per

Doctor internacional en arts escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Professor i investigador acadèmic. Articulista i crític en mitjans digitals culturals com Núvol i la revista Teatre Barcelona.

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!