Carmen Machi és 'La autora de las Meninas'

Carmen Machi protagonitza La autora de Las meninas, un text del director i dramaturg Ernesto Caballero que se situa en un futur proper quan, a causa de l’enorme deute extern del país, un nou govern populista es planteja vendre les grans obres pictòriques del país a monarquies estrangeres.

Situem-nos. Som al 2037, la Unió Europea ha desaparegut i Espanya, que ha tornat a la pesseta, està governada per un nou partit, Pueblo en pie. Un partit populista que ha promès sortir de la crisi financera que sacseja Europa. I ho vol fer, després d’un pacte contra natura amb el PP i el PSOE, venent el patrimoni artístic del país a monarquies enriquides gràcies al petroli. “És així com la protagonista, Sor Angela, una afamada monja copista, rep l’encàrrec de realitzar una còpia exacta de Las Meninas de Velázquez, per tal de poder-lo conservar al Museo del Prado. La monja, acompanyada de la recent nomenada directora del museu (Mireia Aixalà) i un guarda de seguretat que amaga unes quantes coses (Francisco Reyes), es veurà atrapada entremig d’una cruïlla d’interessos que acabarà transformant per complet la seva personalitat.

“Tenia ganes de parlar de la relació dels Estats amb el patrimoni artístic i cultural i la funció de l’artista als nostres dies”, explica l’autor i director. I ho fa, diu, amb una mirada “socarrona i divertida” que mostra “el carreró sense sortida en el que ens trobem actualment” i l’evolució que ha patit l’art des de les avantguardes fins avui.

“L’obra presenta una hipotètica societat alliberada finalment de tota necessitat artística o humanística on no té sentit una activitat improductiva com l’art és assumit obertament per les formacions polítiques d’esquerres i dretes“. Caballero, que actualment és el director artístic del Centro Democrático Nacional, es qüestiona així un tema que potser no és tan llunyà. “Només cal veure com als debats electorals no es parla ni dos minuts de cultura”.

L’HABIT FA LA MONJA

Carmen Machi, que s’ha mostrat satisfeta d’estrenar l’obra a Barcelona i de tornar al Teatre Goya, elogia el text de Caballero. “La seva és una escriptura d’alt nivell. L’admiro profundament perquè no només té un gran component intel·lectual, sinó també molt de rock&roll. És una obra molt popular, en el bon sentit, una obra amb un nivell de joc teatral sorprenent”. Pel que fa al seu paper, l’actriu el descriu com “un caramel molt ben embolicat”, un regal en el que s’ha sentit molt còmoda. “He de reconèixer que l’hàbit sí que fa la monja. Posar-me’l m’ha donat serenitat. A mi, que m’agrada treballar de fora cap endins, em va molt bé. Tot i que també m’he adonat que, quan et revoluciones, et sobra l’hàbit”.

Inspirat en la pintora Isabel Guerra, Caballero explica que va decidir que la protagonista fos monja perquè volia que representés una “actitud artesanal”, que s’abstingués de “la dependència de la vanitat”. I és que l’obra també aborda la qüestió de la lluita per l’autenticitat, la vanitat i l’abstracció dels artistes. “L’obra no reivindica esquemes del passat, però sí que posa el focus a com la lluita per l’autenticitat, quan no se la domestica, genera actituds vanitoses”. El vigilant de El Prado, ens explica, intenta convèncer constantment la monja copista que faci una obra original i quan ella s’adona que pot fer-ho, i que pot signar un quadre, tot canvia.