TEATRE LLIURE

Cartes d’amor i d’història

Mario Gas escenifica la relació entre Albert Camus i María Casares al Teatre Lliure de Gràcia

Ivet Zwatrzko Pou

A la darrera carta entre Albert Camus (1913-1960) i María Casares (1922-1996), datada dimecres 30 de desembre de 1959, l’autor francès proposava a la seva estimada sopar junts el pròxim dimarts, quan ell ja hagués tornat a París des del sud de França. “Diguem que en principi”, afegeix a la carta, “En funció de l’atzar de la vida”. Cinc dies més tard, Camus moria en un accident de cotxe, conduït pel seu editor Michel Gallimard. Tanmateix, el febrer del 1950, Camus havia promès a Casares que arribaria un moment en què junts podrien ser “lleugers, alegres i verídics”. Però aquesta promesa no s’acabaria complint mai del tot i romandria per sempre suspesa a les llistes de confessions i anhels de l’escriptura íntima i personal.

Imatge del documental ‘Maria Casarès i Albert Camus, toi, ma vie’ (França, 2022) de la directora Élisabeth Kapnist Kuiv, 2022

Ambdues cartes citades (titulades 30 décembre 1959 i 26 février 1950) donen compte de la intensitat i de la impossibilitat de la seva història d’amor, així com de la “veritat” que hi ha en les línies de la seva voluminosa correspondència, iniciada després de conèixer-se en una lectura d’una peça de Picasso el 1944. Bastida amb tendresa, sensualitat i un ric intercanvi literari i artístic, la relació entre Camus i Casares ressegueix un dels camins que els amors no estipulats i relativament al marge de les convencions familiars i socials poden emprendre, i se situa al bell mig de la història contemporània d’Europa, posant en relleu totes les seves complexitats i matisos. Ell, un “francès no-de-França”, per dir-ho amb Jacques Derrida (Le Monolinguisme de l’autre), ja que va néixer a l’Algèria colonial de principis del segle XX. Ella, francesa d’adopció, però amb els orígens molt clars i també traumàtics, republicana espanyola que es va haver d’exiliar per culpa de la victòria franquista al final de la Guerra Civil l’any 1939.

Rosa Renom i Jordi Boixaderas a ‘Casares-Camut: Una història d’amor’ (Imatge: David Ruano)

Aquests dos eixos que travessen la vida conjunta de Camus i Casares, el personal-amorós i el políticohistòric, són els dos eixos que articulen la nova peça del director Mario Gas, Casares – Camus: una història d’amor, creada a partir de les cartes que els dos personatges es van enviar entre 1944 i 1959, i que s’estrenarà el 2 de gener de 2024 al Teatre Lliure de Gràcia. Amb un repartiment de capçalera de la nostra escena, Jordi Boixaderas i Rosa Renom, les dues celebritats intel·lectuals i públiques de la França de mitjans de segle passat cobraran vida per donar a conèixer al públic català com les vicissituds de l’amor sempre van de costat amb les vicissituds de la Història.

Més informació, imatges i entrades:

Escrit per

Humanista per la Universitat Pompeu Fabra amb la menció de Literatura i Estudis Literaris, i actual gestora de la Secció de Literatura de l’Ateneu Barcelonès. Col·labora periòdicament en mitjans de divulgació cultural com Núvol, Nosaltres La Veu, Barcelona Clàssica o el Temps de les Arts.

Articles relacionats
‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

Un sublime error és un espectacle sobre l’amistat, la felicitat i el dol. Un projecte artístic que dibuixa somriures i neix de la confiança que atorguen trenta anys de compartir […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!