El circ és un art que tradicionalment s’ha associat a la història de les antigues civilitzacions orientals o a la cultura mesopotàmica. Els atletes grecs utilitzaven jocs malabars per demostrar la seva força, però també s’han trobat diverses mostres en cultures insulars del pacífic o regions aborígens americanes, com els asteques. Van ser, però, els romans els que van aportar la paraula i la van relacionar amb l’entreteniment i l’exposició pública. Durant l’edat mitjana es va transformar en un art nòmada que viatjava de ciutat en ciutat embadalint el públic amb saltimbanquis, música, balls i narracions de contes populars.
El circ modern no es constitueix fins al 1768, quan es considera que va néixer, a Londres, gràcies a Philip Astley. Des de llavors i fins a l’actualitat, el gènere ha evolucionat molt i Catalunya s’ha convertit en un pol de referència, en part, gràcies als grans professionals que s’hi han establert, com Charlie Rivel o l’extensa família Raluy. Un exemple d’aquest arrelament circense són els diversos certàmens, entre festivals i fires, que se celebren cada any a ciutats com Reus, Girona, el Masnou, Amposta, la Bisbal d’Empordà. O a la gran tasca que ha fet (i fa) Jaume Mateu, Tortell Poltrona, al Circ Cric del Montseny; la Central del Circ de Barcelona; l’Ateneu Popular de Nou Barris; el Centre d’Arts del Circ Rogelio Rivel; L’Estruch de Sabadell o el museu Circusland de Besalú, entre molts d’altres.
Jaume Mateu, també conegut com Tortell Poltrona
Catalunya és terra de circ i ha viscut la transformació d’un ofici de caràcter familiar i dinàstic. De les primeres companyies dedicades a l’ensinistrament d’animals, passant per la irrupció dels grans circs europeus a partir del 1922, fins a la desaparició dels grans teatres del Paral·lel barceloní i l’auge de les companyies ambulants. Avui en dia els llenguatges s’han multiplicat: al territori hi conviu el circ tradicional amb companyies que hibriden llenguatges que sumen música, teatre, audiovisuals o noves tecnologies. Carpes tradicionals i artistes que treballen en espais no convencionals. Catalunya està plena d’artistes amb un enorme talent, que han expandit els límits del gènere i que no sempre han vist reconegut com cal el seu èxit… i han hagut d’emigrar cap a Europa.
El circ: la gran aposta del Grec
Afortunadament, els temps canvien i per fer valdre aquest art, sovint poc conegut pel públic català, el Grec aposta amb fermesa pel gènere. Un exemple és la seva doble inauguració, amb escenaris tant a Montjuïc com al cor de la ciutat, que captivarà l’atenció del públic i posarà de manifest la diversitat i la creativitat d’aquest art.
La companyia de circ contemporani australiana Gravity & Other Myths, reconeguda mundialment, serà l’encarregada de donar el tret de sortida al festival al Teatre Grec amb una de les seves últimes creacions. Després de l’èxit de la seva participació amb l’espectacle Backbone durant l’edició del 2019, tornen per presentar The Pulse. Sota la direcció de Darcy Grant i amb la composició musical fascinant d’Ekrem Eli Phoenix, aquesta obra desafia els límits del circ contemporani amb una nova perspectiva artística.
The Pulse és un espectacle que captiva el públic en convertir-lo, juntament amb els acròbates i el cor, en un organisme cohesionat. A través d’una coreografia sincronitzada i captivadora, l’obra fusiona la destresa i l’habilitat dels 24 artistes de la companyia amb les 36 veus del Cor de Noies de l’Orfeó Català que dirigeix Buia Reixach. Amb una precisió mil·limètrica, les imponents estructures humanes es mouen per un delicat entramat de cordes, en constant transformació, mentre les veus del cor omplen l’espai. The Pulse ens transporta a un món on la col·lectivitat i la interconnexió revelen forces i idees superiors, i ens brinda una experiència teatral que ens recorda la nostra capacitat com a humans per connectar-nos i ajudar-nos mútuament a créixer.
D’altra banda, el Grec Ciutat, la secció descentralitzada del festival que porta propostes als diversos barris de la ciutat, donarà el tret de sortida amb l’obra Les Traceurs, creada pel coreògraf Rachid Ouramdane. Es tracta d’una proposta que combina la dansa amb l’art de l’equilibri, gràcies al funàmbul francès Nathan Paulin. Amb només una cinta tensa (slackline) suspesa a gran alçada, l’artista desafiarà les lleis de la gravetat per navegar entre els edificis del passeig de Gràcia barceloní. Les Traceurs uneix la poètica del testimoni amb la complexa relació entre l’ésser humà i el seu entorn, però també ens convida a reflexionar sobre qüestions crucials com l’ecologia, el medi ambient i la responsabilitat que tenim envers el món que ens envolta.
‘Les Traceurs’ es podrà veure el 2 de juliol al Passig de Gràcia de Barcelona
El Grec 2023 promet ser una experiència cultural extraordinària, que combina la innovació artística amb l’entorn urbà de Barcelona. Participa d’aquesta celebració de les arts escèniques i descobreix el poder transformador de la cultura i la creativitat en un dels esdeveniments més destacats de l’estiu barceloní.
Més informació, imatges i entrades:
