La dona al llarg de la història es mou a Juana fent servir el cos d’Aitana Sánchez Gijón, abrigallada per un elenc de quatre actors que ballen o ballarins que narren.
La Papisa Joana, Joana d’Arc, Joana la Boja, Sor Juana Inés de la Cruz, Juana Doña, i tu, ella, aquesta altra dona que va cridar una injustícia, aquella que va protestar per a poder signar amb el seu nom, aquesta que va esgarrapar els seus drets, la que va plantar la llavor d’una lluita, o la que va sortir al carrer a barallar pel que és seu.
A Juana hi ha cinc vides amb nom propi, però una llista infinita de dones que es colen a través de la dansa i la paraula per a demanar SER, sense més obligació que la de viure.
Juana, l’últim treball de Losdedae, la companyia de Chevi Muraday, es presenta sobre l’escenari en vermell i negre. De vermell, Aitana Sánchez Gijón. Ella, les venes de la història de les dones que van voler córrer amb llops. De negre, ells: Chevi Muraday (que dirigeix i coreografia l’espectacle), Carlos Beluga, Maximiliano Sanford i Alberto Velasco. Això llops que sotmeten i acompanyen, basteixen ponts i els destrueixen, estimen i maten.
“Chevi, fes-me ballar”, va demanar Aitana. I Juana és el somni fet realitat. Sobre l’escenari, el cos és vehicle, poesia i paraula. La dansa és veu: expressa i provoca.
A Juana l’elenc gruny, gemega, arrenca, arrossega, abraça, estreny, allibera. Entre ells i a les emocions de l’espectador, que ha d’asseure’s en la seva butaca lliure de lògica, que aquí poc pot fer més que tancar els ulls i deixar a les emocions viure amb llibertat l’espectacle.
Aquest treball de Losdedae té un equip creatiu darrere imponent, que es va reunir en la presentació per a deixar clar que cada element sobre escena, és un actor més. Juan Carlos Rubio s’encarrega de la dramatúrgia creada des de textos propis, de Marina Seresesky i Clarice Lispector, però també de Shakespeare o el Nou Testament.
Vestuari (Sonia Capilla), música (Mariano Marín), escenografia (Curt Allen), il·luminació (Nicolás Fischtel)… Tot el conjunt de peces, colors, sons, pells o moviments, són una eina més al servei de la història de les Juanas que han impulsat la realitat de les dones, primer des de la solitud, després creant una consciència col·lectiva.
“El viatge és llarg, és dolorós, però és viscut”. I en Juana, repassarem aquesta travessia.
Iduna Ruiz / @IdunaRuSol
Fotos José Antonio Alba
