‘Claqué o no’, una comèdia sobre la vocació

Ivan F Mula

Després de les divertides propostes futuristes iMe i Mars Joan, el director i dramaturg Roc Esquius torna al Teatre Tantarantana amb Claqué o no, una nova comèdia que reflexiona sobre els canvis de feina i la idea de vocació en la societat actual. “La nostra generació s’ha trobat en un moment molt inestable, a causa de la crisi”, explica Esquius, “però, malgrat tots els inconvenients, això ens ha permès replantejar-nos les nostres vides. Tots coneixem algú que, de sobte, ha decidit canviar de professió, tot i que, potser, el seu camí laboral ja estava molt encarrilat. L’obra parla d’aquesta inquietud vocacional que sent molta gent i es pregunta si és lícit o no dedicar-se a allò que t’agrada més en comptes de, potser, fer el que se’t dóna millor”.

Plantejada com una batalla dialèctica entre una científica brillant que vol deixar la seva feina per dedicar-se al claqué (Núria Deulofeu) i un reorientador laboral que tractarà d’impedir-ho (Isidre Montserrat), l’espectacle aprofita el claqué com a concepte per dotar la peça d’un ritme musical i elegant, on els dos personatges responen segons les aportacions de l’altre.

Malgrat que d’entrada no ho sembli tant, també aquest muntatge, inclòs a El Cicló (Cicle de Companyies Independents), conté pinzellades del gènere de la ciència-ficció distòpica al qual l’autor ens té acostumats. Esquius, participant amb Dara Teatre per segon any consecutiu en aquest cicle, reconeix una certa influència d’un relat curt d’Isaac Asimov que el va servir, d’alguna manera, de font d’inspiració per trobar el punt de partida per aquesta història. Sobretot, però, aclareix que “el tret futurista el trobem, aquí, en la figura del funcionari que s’encarrega de que cada persona tingui la professió per la qual està preparada. Es tracta d’un representant del govern que, a la vida real, no existeix”.

Però també la realitat li ha servit a aquest creador com a font d’inspiració: “el que sí existeix són uns tests que es fan a algunes escoles per descobrir les aptituds dels nens i enfocar la seva educació cap a elles”. Aquest és el concepte que genera el debat i el conflicte dramàtic davant del qual, el director ha volgut posicionar-se: “Tot i que sempre parteixo del dubte, en aquest cas, és l’obra en la qual crec que ha quedat més marcada la meva opinió sobre el tema”.

A part de Claqué o no, el pròxim desembre podrem veure un altre text de Roc Esquius a la cartellera. Es tracta de Sàpiens, una proposta dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada per Cesc Casanovas i Mireia Portas que s’estrenarà a la Sala Flyhard. Esquius es mostra entusiasmat amb aquest projecte i anuncia que serà “molt de ciència-ficció i molt boig”.

Text: iván F. Mula

Escrit per
Articles relacionats
‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

Un sublime error és un espectacle sobre l’amistat, la felicitat i el dol. Un projecte artístic que dibuixa somriures i neix de la confiança que atorguen trenta anys de compartir […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!