Francesc Casadesús, que s’estrena com a director, ha desgranat les línies que seguirà el Festival Grec durant els pròxims anys. A més, ha avançat alguns noms de la pròxima edició, que se celebrarà de l’1 al 31 de juliol: Israel Galván, Dimitris Papaioannou, Pau Miró, Els Pirates Teatre i La Petita Malumaluga. Us n’expliquem les claus.
-TRES GRECS: MONTJUÏC, CIUTAT I FÀBRIQUES DE CREACIÓ
Francesc Casadesús té ganes de recuperar “l’esperit festiu d’un festival d’estiu” i trobar propostes artístiques excepcionals que quedin marcades a l’imaginari dels espectadors, a més d’aconseguir una identitat pròpia que diferenciï el Grec d’altres Festivals. Aposta per dividir el festival en tres espais. D’una banda, el Grec-Montjuïc, al voltant de la Plaça Margarita Xirgu i els equipaments de muntanya, on s’intentarà reproduir la sensació d’un festival de ciutat petita i es pugui assistir a diverses activitats en un dia. El Grec-ciutat, serà el que comptarà amb la complicitat de les sales i projectes de la ciutat i s’oferirà una programació més allargassada en el temps, d’una a tres setmanes. És on es buscarà crear “planter de nous públics” i es donarà suport a les companyies locals. I per últim, el Grec-Fàbriques de Creació, “menys visible”, que buscarà connectar el Festival amb cadascun d’aquests equipaments. En aquest cas, a més, no es reduirà l’activitat només al juliol, sinó que s’obre la possibilitat d’ampliar-la durant l’any. Es buscarà potenciar la trobada entre artistes locals i internacionals i obrir els processos de creació al públic perquè pugui assistir “al naixement d’una idea”.
-UNA VOLTA AL MÓN QUE COMENÇA A GRÈCIA
El nou director ha presentat un projecte fins al 2020. Això, en l’àmbit internacional, es tradueix en una volta al món que començarà per la Mediterrània, amb especial atenció a Grècia on, “potser per les circumstàncies que s’hi viu, hi ha propostes extraordinàries i una creativitat fantàstica” i que servirà per abordar qüestions d’actualitat com les migracions o la crisi financera. Casadesús ja ha tancat una col·laboració amb el Centre Cultural Onassis d’Atenes, que l’any vinent rebrà artistes catalans. Les primeres propostes que ha desvetllat el director són La fiesta, d’Israel Galván i la coproducció amb Dimitris Papaionnou, un creador “amb un univers plàstic molt potent” que fa teatre visual i físic. Totes dues propostes es podran veure a Barcelona abans d’anar cap al Festival d’Avinyó.
El viatge, enlloc d’anar cap al nord, “d’on ja rebem propostes habitualment”, seguirà la direcció del sol, cap a l’Est. L’any vinent s’arribarà a Singapour en complicitat amb el Festival de les Arts i servirà per conèixer el continent asiàtic, amb propostes del Japó, la Xina o l’Índia i temes “que també ens remouen aquí” com la globalització o el poder econòmic. El 2019 s’anirà cap al món anglosaxó, de Melbourne a Nova York, per tractar qüestions com l’ecologia o els nous lideratges mundials. El 2020 tocarà Sud-amèrica, amb festivals de Mèxic, Bogotà, Santiago de Xile i Buenos Aires i la idea és que es puguin crear espectacles relacionats amb “temes que transcendeixen l’ésser humà, com l’espiritualitat”. L’últim viatge, en cas que Casadesús segueixi al capdavant del Festival -no té data de finalització de contracte-, passaria per l’Àfrica i el postcolonialisme. Aquesta, però, és una “idea general, potser una mica poètica” que no exclou que hi hagi companyies d’altres països, sobretot en casos d’especial connexió amb la ciutat, com va passar amb la companyia belga Peeping Tom, que es preveu que acabi la seva trilogia sobre la família el 2019 i torni a la ciutat.
-SUPORT AL TALENT LOCAL
Un dels principals eixos del nou projecte de Festival és la de potenciar el talent local. Aquesta premissa passa per “ajuntar creadors de diferents disciplines, provocar interseccions entre tots ells i estimular-ne la creativitat”. En aquest sentit, també s’aposta per incorporar nous formats a la programació, a més de posar especial atenció a les dones creadores. En aquesta primera edició, però, el Festival encara manté bastants projectes engegats per l’anterior director, Ramon Simó, per “no fer mal” als artistes o companyes que ja comptaven amb el suport del Grec per a les seves produccions.
Un dels primers noms confirmats és el del dramaturg i director Pau Miró, que presenta Un tret al cap a la Sala Beckett, protagonitzat per Emma Vilarasau i Mar Ulldemolins, que interpreten dues periodistes de diferents generacions que dialoguen sobre la professió.
-NOUS PÚBLICS I TEATRE FAMILIAR
A més, també hi haurà una gran aposta pel teatre per a tots els públics i noves formes de participació a través de projectes comunitaris. En aquesta línia s’hi emmarca el projecte de Brundibár amb un centenar estudiants d’instituts de la ciutat. Un projecte que ja es va fer l’any 1998 i que precisament dirigiran alguns dels qui aleshores hi van participar com a nens, Els Pirates Teatre.
La Companyia La Petita Malumaluga, artífex de l’espectacle Bítels per a nadons, presentaran My baby is a queen, un espectacle que parla de la transsexualitat als més menuts.
Text i fotografia Francesc Casadesús: Mercè Rubià / Fotografies espectacles: Festival Grec / Fotografia Pau Miró: agència de comunicació Comèdia
