Concha Velasco torna a Barcelona amb Olivia y Eugenio, una obra dirigida per José Carlos Plaza i escrita per Herbert Morote en la que interpreta a una galerista multimilionària que, després de dedicar tota la seva vida al seu fill Eugenio, amb síndrome de Down, es planteja un suïcidi. El muntatge es podrà veure fins el 15 de novembre al Teatre Goya.
Tot i que han participat a diverses pel·lícules actors amb síndrome de Down, probablement es tracta de la primera vegada en la que un actor amb aquesta condició està en escena durant tot el muntatge. En el paper d’Eugenio, s’alternen els intèrprets Rodrigo Raimondi i Hugo Aritzmendi, dos joves que han establert forts vincles afectius amb Velasco. L’actriu explica que la confiança afectiva facilita la feina dalt de l’escenari, i afegeix que es tracta del treball “més difícil” de la seva carrera, degut a la maduresa i “veritat” que requereix. Un repte que Raimondi ha avalat en afirmar que, per ell, la Concha és com una “gran mare”.
A Olivia y Eugenio, mare i fill s’enfronten a una situació extrema on es qüestionen els valors que sorgeixen en temps de crisi, descriu l’autor. La tragèdia fa que Olivia rememori la seva vida, tot passant comptes d’una manera sincera amb el seu marit, la mare, les amistats, els metges i amb tots aquells que presumeixen de ser normals, com ara polítics, professionals i esportistes d’èxit, a més de fer referències a l’actual marc de la corrupció política, l’alcoholisme juvenil i la inseguretat ciutadana. En aquesta reflexió, Olivia es planteja si les persones del seu entorn són més normals que el seu fill Eugenio, un jove amb síndrome de Down. Qui és realment feliç, una persona que sembla tenir èxit o un jove com l’Eugenio? I, finalment, qui és normal en aquesta vida?
Tot i contenir l’ombra latent del suïcidi, el text està “desdramatitzat”, lluny de sentimentalismes que se’n podrien deduir, sobretot pel paper que hi juga la ingenuïtat d’Eugenio que, sense voler-ho, obre una alternativa i obliga a Olivia a repensar. El director artístic del teatre, Josep Maria Pou, destaca que l’obra té un paper de “sensibilització” de cara al públic.
Concha Velasco, actriu molt respectada pel públic des dels seus inicis, assegura sentir-se com a casa a Barcelona, on recentment a interpretat a l’escenari del Teatre Goya èxits com La vida por delante, de Roiman Gary el 2008 o Concha. Yo lo que quiero es bailar, el 2009, sota la direcció de Josep Maria Pou. I ho fa amb Olivia y Eugenio, una obra que, des de la seva estrena al Teatro Principal de Saragossa l’any passat, ha estat vista per més de 60.000 espectadors en una gira per 37 poblacions espanyoles.
Trobareu tota la informació sobre dates i horaris a la fitxa de l’espectacle:
Fotografies: Javier Naval (Focus)
Text: Neus Riba
