Per Oriol Puig / @ori_uri
Probablement, ningú al teatre espanyol pugui portar amb més justícia el qualificatiu de “diva” que Concha Velasco. Una definició feta a mida, com ho és El funeral, una obra en la qual el director és un dels seus fills, Manuel M. Velasco. El funeral és una comèdia amb fantasma, diu la publicitat. I és que Lucrecia Conti, el personatge que encarna Concha Velasco, és també una diva que acaba de morir, o potser no. Actriu capaç d’interpretar amb igual desimboltura i encert la comèdia o el drama, el teatre o la revista, el cinema o la televisió, “Conchita“ Velasco, com li agrada que li diguin, torna a Barcelona, entre fantasmes i riures.
TEATRE BARCELONA: Ha comentat que és un dels papers més difícils que ha interpretat durant la seva llarga trajectòria.
CONCHA VELASCO: Sí. Són personatges molt diferents i, a més, cap és real.
Cal tenir molt de sentit de l’humor per assistir al seu propi funeral.
Riure d’una mateixa a través d’un funeral és molt divertit. Ho recomano!
Què es trobaran els que vagin a la vetlla?
És una comèdia molt boja, molt divertida, en què tot el temps estan passant coses. És una obra moderna i sobrenatural, com diu el Manuel. És una funció escrita per un jove i per a joves, en la qual els grans també s’ho passen fantàsticament bé.
Com és Lucrecia Conti?
És una actriu fracassada que va ser coneguda en el seu moment. És molt rica, però no pel seu treball com a actriu, sinó per negocis foscos. Té unes nétes que es mouen per la cobdícia i ella els exigeix que el funeral es faci a un teatre si volen rebre l’herència… fins aquí puc llegir! Perquè després és quan apareix el fantasma de la morta i comencen un seguit de situacions divertides.
Un fantasma fet a mida.
(riu). Em venia molt de gust fer de fantasma! Es tracta d’un encàrrec que li vaig fer al meu fill, portava molt de temps seguit fent uns drames meravellosos. Li vaig demanar una comèdia que jugués amb l’humor. Hi ha moments molt divertits, com quan Lucrecia reparteix pastes a el públic que ha anat al seu funeral. Però com que sóc un fantasma, no puc tocar a la gent. Tot i que en l’espectacle hi ha molta interacció amb el públic.
Com ha estat posar-se a les ordres del seu fill?
Sóc molt disciplinada i tinc força caràcter, però el meu fill en té més i he seguit les seves ordres. A més, no vull que la gent pensi que hi ha favoritismes, seria perjudicial per a ell.
Vaja, no ha pogut tirar de galons.
No. He estat molt respectuosa amb el director. No em deixava pensar, no em deixava dir res… però això és una bona referència per als tres actors joves que, quan veuen que jo obeeixo les ordres del director sense dir ni piu, ho fan ells també. Però amb mi ha estat excessiu, les coses tal com són…
Amb què se sent més còmoda, amb la comèdia, o el drama?
El més difícil és fer-ho bé i connectar amb l’espectador, tant en la comèdia com en el drama.
Què en pensa del teatre que es fa a Espanya?
El teatre que es fa és bo, mai s’ha fet malament, és un país exemplar, en gran part perquè hi ha un públic que ha estat educat per anar a veure-ho i la gent hi va. És meravellós!
Ha expressat la seva voluntat de seguir a l’escenari mentre pugui tot i que fa uns mesos va dir que abandonava l’escena.
Vaig estar molt malalta i vaig dir que ho deixava, però ara estic bé i no ho deixaré. Soc conscient de la meva edat i de les limitacions físiques que puc trobar. Jo tinc signat amb El funeral fins que compleixi 82 anys. Seguiré a l’escenari mentre pugui.
