Per Jordi Sora / @escenadememoria
Ha quedat dibuixada una temporada tèbia de dansa: no és perquè faltin idees o projectes. Cal més esforç econòmic i determinació en el suport als teatres i les sales (els pocs) que es dediquen a les arts del moviment. Us presentem uns quants destacats en els primers mesos: no hi són tots, però sí els més cridaners.
Al Mercat de les Flors s’aposta per la recuperació d’alguns bons títols, mentre es consolida el seu projecte de creació de la casa de l’artista. Set of sets de Guy Nader i Maria Campos, premi de la crítica de dansa per la coreografia i l’espectacle, és excel·lent des de tots els punts de vista: intèrprets, narrativa, ritme, estructura… És una reposició, cosa estranya en l’àmbit de la dansa, de manera que és una gran oportunitat per veure’ls.
Com també hi torna Albert Quesada amb tota la seva troupe en el primer projecte Cèl·lula de suport que s’ha engegat amb la direcció d’Àngels Margarit al teatre: Flamingos és una sorpresa darrera d’altre, amb sentit de l’humor inclòs i magnífics intèrprets, a la recerca de la complexa relació entre música i dansa.
La varietat de les propostes i les constel·lacions són dues constants del Mercat. Per als amants del flamenc no podem deixar de destacar l’homenatge que Olga Pericet fa a Carmen Amaya a Un cuerpo Infinito al novembre. I en el capítol dels universos al voltant dels creadors, que s’aniran desplegant els pròxims mesos, n’arriben dos de ben importants: la brasilera Lia Rodrigues Companhia de Danças amb un fort compromís social en totes les propostes; i la Societat Doctor Alonso, que sobre una base reflexiva fa anys que investiguen al voltant de la relació entre cos i pensament.
Canviem d’escenari per proposar-vos la visita a la Sala Hiroshima. Perquè és l’espai de la ciutat on, sense cap mena de dubte, arriben les noves tendències i els llenguatges més propers als grans circuits internacionals. Obrirà temporada una perla que té en el teatre de la Comedia dell’Arte el seu referent: Harlekin. És una fortuna que arribi aquí una obra d’àmplia expressivitat i intensa poètica visual. La crítica especialitzada en parla meravelles després del seu pas pels principals festivals europeus.
Amb un registre radicalment diferent, el solo del brasiler Pol Pi mereix la vostra atenció. Es tracta d’una investigació al voltant d’un dels miracles artístics més interessants en la dansa: com passa d’un cos a l’altra el dibuix coreogràfic. Reinterpreta cinc petites obres creades per l’alemanya Dore Hoyer entre 1959 i 1962. Però en un cos que mai hagués pensat que podria ballar-les. Entendreu molt bé de què parlem si aneu a veure la peça: Ecce (Homo) al novembre.
En els altres equipaments de la ciutat on es programa dansa també trobareu bones propostes. Atenció al Festival Dansat del SAT Teatre del 19 al 27 d’octubre. Bé val un abonament. En tot cas, fixeu-vos molt en Àer, premi Delfí Colomer especialitzat en la simbiosi entre cultura tradicional i dansa contemporània. Però també en els programes mixtos que s’ofereixen cada dia: per exemple el que implica a 7 artistes en el Tram Aliansat, una iniciativa de suport a la creació que es duu a terme des de fa temps a la sala de Sant Andreu.
Acabem les recomanacions de les coreografies d’inici de temporada amb una aproximació a l’Antic Teatre: els nous llenguatges del cos són els seus protagonistes. Sovint allunyat dels grans noms però amb una feina exhaustiva d’acompanyament i aposta per la creació contemporània. Si voleu celebrar la sort que ens ballem de tant en tant, no us oblideu d’apropar-vos-hi el 12 i 13 d’octubre a participar de la festassa que organitzarà Esther Rodríguez-Barbero. Si us estimeu més una experimentació al voltant del so i les seves relacions amb el moviment, Amaranta Velarde us hi espera amb Apariciones sonoras.
