El Maldà en dansa camina cap a la segona edició convertit en un petit festival amb exposicions, creacions en viu, xerrades i un eix temàtic: la visió del cos. Amb una programació de sis peces curtes vol que el públic de la sala, acostumat a una programació centrada en el teatre i la música, s’endinsi al món de la dansa i pari atenció al moviment.
El públic de la dansa va allà on hi ha dansa, sigui l’espai que sigui. Però el Maldà no només vol arribar al amants del moviment, sinó també al seu públic habitual, el del teatre. Amb aquesta premissa i un munt de propostes sota el braç repeteixen la formula de sis peces curtes i hi afegeixen nous elements “perquè l’espectador s’hi vegi immers i afini la mirada sobre el cos i el moviment”, explica Anna Romaní, organitzadora del festival. Així, s’hi podran veure des d’una exposició en viu de Paloma Muñoz -on el públic hi tindrà també el seu paper- a una creació instantània conjunta entre ballarins, actors, músics i dibuixants, passant l’exposició Moviment en un sol frame de Clara Bes i una reflexió sobre el cos escènic i quotidià a la xerrada del dramaturg Roberto Fratini. El plat principal, però, segueixen sent les sis peces de dansa, que s’han seleccionat entre més de quaranta propostes amb la voluntat d’elaborar “un programa amorós” per al públic no habitual, que ofereix des de peces més teatrals a d’altres més conceptuals o experimentals; l’equilibri entre un menú digestiu -que connecti l’espectador amb altres experiències escèniques- i alhora arriscat, que obri una via a assaborir nous tipus de propostes.
Repartides en dues programacions diferents, en la proximitat que ofereix la petita sala del carrer del Pi hi trobem d’una banda Drone, de Karolina Rychlik i Laila Tafur, que mostra dues investigacions paral·leles sobre el “cos aliè”; NNINGS, del Colectivo Lamajara Danza, que reflexiona sobre on ens porta la necessitat de tenir a les mans el poder de decidir; i Personne in situ, dels AdLibitum Physical Theater, on uns éssers s’encaren a la pregunta de qui són per seguir fent, després, el que sempre han fet, ignorar la seva pròpia identitat. I de l’altra Tu vas tomber! de la companyia Moveo, un treball sobre l’equilibri i les relacions tenses que es creen entre nosaltres; Twins del Colectivo Twins, dues germanes perdudes en el moviment; i No és meu el meu cos de Dominik Borucki i Mireia Chalamanchun, un treball sobre el cos com a contenidor de les històries personals i els arquetips.
Text: Mercè Rubià
