Redacció: Jordi Sora / @escenadememoria
Passarà a la història com la producció de dansa amb el nom més estrany, donada l’escassa o nul·la referència entre el país i el títol. I alhora com la constatació que d’algunes idees se’n pot fer extrapolació arreu. Perquè és sobre la condició de la nostra civilització que Ohad Naharin va proposar interrogar-se. Amb els seus ballarins, per la qual cosa podríem dir que és una de les produccions més corals de la Batsheva Dance Company. Tornen a Barcelona, on el predicament és extraordinari fins al punt que les entrades estan esgotades des de fa mesos.
Venezuela serà un dels moments àlgids de la programació 2018-19 del Mercat de les Flors. Per la qualitat artística de la troupe, és clar. Amb l’arxiconegut moviment Gaga, una barreja fascinant entre expressivitat corporal i fisicalitat; on entra en joc una seqüència gesticular que commou per la seva claredat i convida a la introspecció: mentre que evidencia la fortalesa del gest ballat com a llenguatge emotiu; i ensenya la fragilitat en una dinàmica esbojarrada; capficada de si mateixa; desacomplexada i lliure.
Però també per una sorpresa visual que no para d’anunciar-se sense complexos. Amb la qual, si encara això fos necessari, intenten cridar l’atenció i que, pel que sembla, és la imatge més potent de la peça. Alerta, doncs, als habituals en això de destrossar què passa als escenaris en lloc d’explicar què genera en el cor humà. Totes en guàrdia!
Que res ens despisti, de totes maneres, de l’autèntic moll de l’os: creada el 2017 exploren el conflicte i el diàleg. Hi ha encara marge per a la convivència? Una pregunta, efectivament, des de qualsevol indret i que l’atzar de la història ha fet coincidir en un dels moments més intensos per a la política. La de casa nostra i també la del país evocat a la peça.
És una característica important de les obres de la companyia la banda sonora, que firma el mateix creador i coreògraf, però amb pseudònim de Maxim Warat: un calidoscopi de composicions, des del cant coral al rap o el rock. També és substancial del treball del grup un desplegament incansable, inaudit i tens d’esforç físic, imparable, desbordat d’energia. Mentre es va obrint la caixa de les qüestions pendents, autèntica apel·lació individual i col·lectiva, pel gust d’exercir de motor de reflexió; d’esperó per al pensament. Tot i que, millor si no som innocents, amb una indissimulada intencionalitat, un posicionament de context, lligat a la mateixa realitat políticosocial des de la qual la companyia treballa des del 1964.
Ohad Naharin, després de 30 anys al capdavant de la Batsheva Dance Company, n’és ara el coreògraf resident. Una de les coses més interessants que haurem d’observar aquests dies al Mercat de les Flors, que promet felicitat assegurada als aficionats de la dansa, és precisament comprovar si aquest petit desplaçament des del centre de l’organització cap a un dels extrems, implica canvis en els plantejaments estètics i narratius. Caldrà estar atents als matisos. I als espòilers!
