Si bé des dels seus orígens els museus són els espais privilegiats on conservar el patrimoni material, fa temps que les seves sales s’omplen de propostes efímeres: música, recitals o dansa, entre altres manifestacions. Permeten així crear un contrast del tot particular, on passen de ser un mer contenidor d’art, el seu primigeni objectiu, a un espai viu i momentani, on es creen coses que duren només aquell instant i que resten en el record de la memòria. El Festival Grec hi ha traslladat sempre diverses propostes, en la seva decidida aposta per ocupar la ciutat d’arts escèniques. Dues obres de dansa faran les delícies dels espectadors, especialment dels amants de la connexió entre llenguatges diversos.
A la Sala Oval, del 7 al 14 de juliol, hi muntaran una performance en tota regla: Moloko Vellocet. Una artista gaditana formada a l’Institut del Teatre, Candela Capitán, amb una instal·lació i DJs en directe, transformarà la sala del Museu Nacional en un club musical que posarà en marxa la seva activitat en diversos horaris i amb la performance The Death at the Club. En ella, set ballarins exploren els límits de la resistència física, mentre aborden alguns dels temes que més preocupen a la generació Z, a la qual pertany la seva creadora: la por, l’alienació, la violència i la mort. Es tracta d’una intervenció ben explícita pel que respecta a les intencions, i del tot interessant des de la perspectiva coreogràfica i del moviment. Estudiosa de les relacions que els cossos creen entre ells, i de quina manera les estan transformant les xarxes socials; en aquesta peça explora l’energia amb la qual són capaços de transitar els ballarins participants a partir d’una acurada selecció de música electrònica.
Per part seva, Yinka Esi Graves, bailaora de flamenc londinenca instal·lada a Sevilla, arribarà el 25 de juliol a la Capella del MACBA amb una relectura del mite de Carmen que Georges Bizet va immortalitzar. Per deconstruir-lo i per dialogar amb el format audiovisual, obra de Wu Tsang, des de les identitats que es reivindiquen. La història de la maltractada gitana redimida aquí per una artista afro-descendent. El so del flamenc més emotiu, esquinçat i compromès; farcit d’improvisacions i amb l’acompanyament a la bateria de Remi Graves. Una investigació on prova de retrobar els llaços més ancestrals entre el flamenc i les danses africanes, amb una execució oberta als sentits i transparent a la hibridació entre llenguatges. Yinka Esi Graves s’està convertint així en un nou model de bailaora, entre l’aprofundiment en les arrels i la contemporaneïtat més exigent.
Dansa més enllà de l’escenari és el suggeriment especial que el Festival Grec fa, vàlid per a tots els públics: els amants del moviment, per la qualitat de les propostes; els assidus als museus, per gaudir d’una experiència singular; per a l’espectador de teatre, per situar la dansa en tots els espais possibles de l’entramat cultural.
Més informació, imatges i entrades a:
