El Mercat de les Flors es prepara per acollir, del 24 al 28 de gener, Supermedium, el nou espectacle de Núria Guiu, guardonada recentment amb el Premi Nacional de Cultura 2022, i que compta en aquesta ocasió amb la col·laboració de la coreògrafa noruega Ingri Fiksdal.
“Supermedium, com el seu nom indica, té a veure amb la idea de medialitat, o de com el cos és un canal de moviments, gestualitats i pensaments”, explica Guiu, i afegeix: “L’espectacle va sobre com el cos canalitza l’invisible. A la peça enfoquem la dansa com una mena de fantasma, com quelcom que sobreviu al cos”. Guiu i Fiksdal exploren la creació i presentació escènica com a ritual i el cos com a canal i arxiu que invoca altres cossos. “Investiguem què hi ha en el meu cos que fa que em mogui com em moc ara mateix”, diu la ballarina: “Entenem el moviment com allò que va travessant diferents cossos a través del temps, a través de la història, a través de les cultures, i que sobreviu la idea del cos, de tal manera que el cos deixa de ser subjecte i passa a ser objecte; dit d’una altra manera: jo em moc com em moc perquè el moviment m’ha arribat a través d’una professora, o de la meva mare, o a través d’una cultura, d’una història…”.
A l’espectacle nou ballarins, incloent-hi la propia Guiu, esdevenen canalitzadors de danses que provenen de diferents èpoques, creant una experiència sense jerarquies de valor entre estils i moviments que invoquen una singularitat travessada per un passat i un present comú. Les danses apareixen, desapareixen i es traspassen d’un cos a un altre, com un joc de telèfon que permet a la dansa, hibridar-se, transformar-se i expandir-se més enllà de la pell, gràcies al vestuari i escenografia de l’artista visual iraniana Ronak Moshtaghi.
Inspirades en el seu anterior treball Medium, creat el 2022, Guiu i Fiksdal estrenen el 2024 amb un espectacle de gran format que proposa un viatge per la història de la dansa fins a l’actualitat, explorant diverses aproximacions a la representació de l’allò virtual o invisible.
Una reflexió actual
Supermedium convida el públic a imaginar trobades inusuals a través de la dansa: Uma Thurman de Pulp Fiction ballant al costat d’un llac de cignes amb música drone, Patrick Swayze ballant reggaeaton, o fins i tot un híbrid entre Raffaella Carrà i Anne Teresa de Keersmaeker. L’obra proposa un ritual on l’esperit de figures icòniques com Trisha Brown, Diana Ross, Martha Graham o fins i tot Àngels Margarit s’entrellacen en uns moviments que desafien les barreres del temps i el gènere.
La peça reflexiona sobre les dones associades històricament a les bruixes o mèdiums, marginades i dotades de superpoders, però també parla de l’actualitat portant a escena una metàfora de la “superballarina” contemporània, una persona que navega entre la precarietat laboral i el valor de la seva feina: “Fem una invocació de la ballarina de classe treballadora que arriba a escena i ha de fer el seu ritual: arribar, escalfar, preparar els llums… Moltes vegades ens toca fer moltes coses. El nostre ritual d’invocació no té a veure amb pocions màgiques, sinó amb posar-se a pencar”.
Supermedium proposa un exorcisme que crema, expulsa i dona pas a la resurrecció de la dansa, la ballarina i les arts vives del futur.
Més informació, imatges i entrades a:
