El Teatre Lliure proposa fins al 26 de març un clàssic d’Arthur Miller Tots eren fills meus amb direcció de David Selvas i traducció de Cristina Genebat, una crítica al model de vida americà de postguerra i al mercantilisme capitalista.
“L’obra té ara més sentit que mai, perquè ens pot fer reflexionar sobre l’únic model econòmic i social que hi ha ara i que donem per bo: o arreglem el capitalisme els que hi creiem o una altra opció no és viable”, ha explicat Selvas. L’espectacle, protagonitzat per Emma Vilarasau i Jordi Bosch, explica la història de Joe Keller i Steve Deever, dos antics socis d’una fàbrica de peces d’avions que, durant la Segona Guerra Mundial, va servir unes peces defectuoses i va provocar la mort de molts joves soldats. Mentre Deever ho va pagar amb la presó, Keller va quedar lliure i es va acabar enriquint. Passats els anys, i a causa de l’amor, els fills respectius desencadenaran les tràgiques conseqüències d’aquella catàstrofe.
A més del fracàs del somni americà, l’espectacle també parla de la guerra i les ferides que deixa, dels secrets familiars i d’un passat que sempre torna, així com de l’assumpció de les responsabilitats morals i legals per part dels altres. El muntatge amb una posada en escena molt actual reivindica també el paper clau dels joves en la construcció d’una societat més justa.
Clàudia Benito i Eduardo Lloveras, en una escena de l’espectacle. Imatge: Sílvia Poch
Completen el repartiment Eduard Lloveras i Clàudia Benito, que coprotagonitzen l’espectacle juntament amb Bosch i Vilarasau, i altres noms com Quim Àvila, Eduard Buch, Francesc Marginet, Gemma Martínez, Clara de Ramon i els infants Ricard Buján i Ramon Mir.
L’obra més coral de Miller
Escrit el 1947, Tots eren fills meus és el segon text teatral de l’autor, l’èxit del qual el va decantar definitivament a l’escriptura dramàtica. De fet, el muntatge va romandre en cartellera gairebé un any i va rebre el Premi de la Crítica atorgat pel Cercle de Crítics de Teatre de Nova York el 1948. Miller està considerat un dels dramaturgs nord-americans més destacats del segle XX.
Tots eren fills meus és una de les grans obres del dramaturg juntament amb La mort d’un viatjant i Panorama des del pont, però segons Selvas, “aquesta és la seva obra més vasta, més coral. Per mi, es la millor obra de Miller, sens dubte”.
Més informació, imatges i entrades a:
