L’autor i director britànic Declan Donnellan presenta La vida es sueño, una adaptació de l’obra mestra de Pedro Calderón de la Barca que es podrà veure els dies 9 i 10 de juliol a l’amfiteatre del Teatre Grec.
Amb Nick Ormerod, que signa l’adaptació i el disseny de l’espai escènic, Donnellan ha creat una versió de l’obra que respecta el text clàssic però amb elements contemporanis. La proposta escènica se centra a transmetre un missatge pur, mantenint l’essència original amb personatges humans que expliquen una història sense artificis a l’espai i als versos.
‘La vida es sueño’, l’obra cabdal i més representada de la literatura espanyola
La vida es sueño és una obra teatral escrita el 1635 que explora temes com la llibertat, el lliure albir, la predestinació i la dualitat entre la realitat i els somnis. La trama se centra en Segismundo, príncep hereu de Polònia, que de petit és empresonat pel seu pare a causa d’un vaticini que augurava el seu destí com un rei colèric i cruel. També s’explica la història de Rosaura, un personatge disfressat d’home que arribarà per descobrir el seu l’origen. En captiveri, Segismundo qüestiona el sentit de la vida.
L’obra va ser concebuda durant el període barroc i reflecteix idees filosòfiques sobre la vida i la importància de la civilització enfront de la barbàrie, com a conseqüència del descobriment d’Amèrica i la colonització. En aquella època es va experimentar un canvi en la concepció de l’univers, passant del geocentrisme a l’heliocentrisme, que va generar una commoció espiritual. A més, també hi va haver una lluita religiosa entre la reforma luterana i la contrareforma catòlica, amb els luterans defensant la predestinació i els catòlics defensant el lliure albir.
Una peça cabdal sobre la realitat
Declan Donnellan considera que el veritable valor de les obres barroques rau en la bellesa de mostrar la realitat tal com és, perquè posen persones reals al centre de l’acció, parlen de nosaltres directament: “Si mirem al voltant, ens adonarem que, en conjunt, els humans estem obsessionats amb nosaltres mateixos”. I explica: “Resem a la gràcia per poder transcendir, però quan anem a escena el que volem és veure’ns-hi reflectits”. “El títol de l’obra és interessant perquè la vida no és un somni. Calderón, com Shakespeare i tots els grans autors, no té res a ensenyar-nos, i per això tots són genials”, declara Donnellan.
Declan Donnellan: “A Calderón i Shakespeare ningú els va dir que la seva feina era fer del món un lloc millor”
A la societat actual, educada a través de les pantalles, ens hem acostumat a una concepció específica de la felicitat i a diverses visions del que podria ser la felicitat per a nosaltres. Això ens porta a viure enyorant una felicitat que no posseïm. Segons Donnellan, aquesta obsessió es deu a la pressió social de millorar el món i a la necessitat de presentar-lo com hauria de ser, en lloc d’acceptar-lo tal com és en realitat. “Els autors que escriuen obres sobre com és el món en realitat són molt valents. Per això Calderón és meravellós i és el que té en comú amb Shakespeare. A cap del dos els va dir ningú que la seva feina era fer del món un lloc millor”, afirma el director.
Cheek by Jowl, una companyia amb una manera única de crear
La companyia teatral Cheek by Jowl torna al repertori del Segle d’Or amb la seva primera producció en castellà després de l’exitosa presentació de Fuenteovejuna al National Theatre de Londres el 1989. L’elenc està compost íntegrament per actors espanyols, com Ernesto Arias, Prince Ezeanyim, Rebeca Matellán, Goizalde Núñez i Irene Serrano, entre d’altres.
Fundada el 1981, aquesta companyia es caracteritza pel seu enfocament creatiu únic. El procés creatiu comença a la natura, sense presses, i a través de les idees aportades de manera orgànica per tot l’equip. Una de les seves particularitats és l’absència del “com”, sempre partint des de la llibertat, segons afirma Donnellan: “Al teatre, igual que a la vida, el moment adequat és aquell en què no tens elecció. Donar opcions és destruir la llibertat. A l’escenari, si tens elecció, t’has equivocat”. Un dels seus principis és brindar una experiència al públic: “El text hi està subordinat i els actors som canals perquè el públic tingui aquesta experiència —afirma l’actriu Irene Serrano—: Enfrontar-se a una obra com aquesta implica un desafiament, però al final es tracta de temes humans com la família, la pèrdua, la necessitat de pertinença, el poder, la corrupció… això és el que ens interpel·la avui dia i és del que parlem”.
Més informació, imatges i entrades a:
