Al menú de dansa dels pròxims sis mesos conviuen artistes catalans i de fora, joves i madurs, clàssics i innovadors.
No passem per alt que el gran festival de dansa de Barcelona i municipis pròxims, Dansa Metropolitana, es desplega de nou de l’1 al 17 de març per dotze localitats, de Sabadell a Gavà, portant artistes, companyies i propostes de tota mena de teatres, carrers i espais singulars. Una de les cites més democràtiques de la cartellera. Sota el seu paraigua passaran molt a prop nostre des de María Pagés (Paraíso de los negros, al TNC), Compagnie Käfig de Mourad Merzouki (Zéphyr, a l’Auditori de Sant Cugat), la companyia de Xie Xin (exballarina de Sidi Larbi Cherkaoui) establerta a Shanghai (From In, La FACT Cultural, Terrassa) i moltíssimes més propostes de qualitat amb varietat d’estils.
El Mercat de les Flors manté una estupenda programació tot l’any, però destaquem alguns dels noms, com ara el de Toni Mira, tot un referent, que el febrer presenta Tempo per engrandir el seu univers coreogràfic amb el de set joves intèrprets dels quals extreu l’energia i forma d’entendre el moviment. De Barcelona també arriba al febrer Alba d’Aimar Pérez Galí, un joc sobre l’escriptura coreogràfica, musical i poètica, i Beneath el nou espectacle de Thomas Noone, una coreografia infinita per a sis ballarins sota un triangle de llum misteriós i sobre un suggerent lli de mirall.
D’altres punts de l’Estat espanyol destaquem, per orde cronològic, La Leona, d’Olga Pericet, que ballarà també amb Daniel Abreu en La Materia, segona part d’una trilogia encara per tancar. Podrem veure el Guillermo Weickert més personal amb Luz sobre las cosas, Vanesa Eibar i Enric Monfort amb La reina del metall, fusionant ritmes flamencs i metàl·lics, i Joaquin Collado, que des dels balls de saló competitius fa emergir un cos múltiple i indeterminat.
Les campanetes ressonen davant de la part internacional d’aquesta temporada al Mercat. Els taiwanesos de B.Dance s’aproparan a l’icònic llenguatge de Po-Cheng. La màgia escènica de Rachid Ouramdane, que utilitza les arts circenses i coreogràfiques amb mestria, serà a la sala MAC amb Corps extrêmes, nom que dona pistes sobre el que veure’m. La Sidney Dance Company arribarà des dels antípodes per oferir un programa doble amb coreografies del seu director, el català Rafael Bonachela. Una de les més esperades de la temporada és Tragédie, un dels grans èxits mundials de l’atrevit i exquisit Olivier Dubois, que arriba amb la seva pròpia companyia i catorze ballarins nus sobre escena. L’explosiva barreja entre la dansa de la formació sud-africana Via Katlehong i la del portuguès Marco da Silva Ferreira es diu Via Injabulo. Si per separat totes dues companyies són conceptualment i energèticament “la bomba”, no podem imaginar com seran juntes. Cal comprovar-ho. Tanquem la selecció internacional amb Carte Blanche, Companyia Nacional de Dansa de Noruega, que ha convidat el canadenc Frédérick Gravel, trencador habitual de les estructures coreogràfiques amb l’ús d’elements com el rock o la performance.
Un dels teatres de Barcelona que més estima la dansa és el SAT!, que a banda d’un festival de tardor ofereix programació regular en el seu cartell. Aquests mesos seran a l’escenari de Sant Andreu Runa de Lali Ayguadé, RE. de Nadine Gerspacher, El baile de la zurda de LaCerda, Marúnica, proposta familiar de Roberto G. Alonso, i Aclucalls de LaSADCUM, una peça signada pel jove Guillem Jiménez que ofereix un banquet estètic i coreogràfic per parlar de saturació visual i tecnològica.
Cal estar molt atents també al programa que els Centres Cívics de Barcelona ofereixen aquests mesos per descobrir què preparen els artistes més joves, innovadors i frescos de l’hàbitat del moviment. Ben segur que el TNC s’omplirà de nou al juny amb S 62º58’, W 60º39’ dels nostres admirats i estimats Peeping Tom, la companyia belga que trenca els esquemes cada vegada que entrem al seu món fantàstic i delirant.