La Nau Ivanow i la Sala Atrium tornen a aliar-se per impulsar el cicle de creació escènica DespertaLab, que vol fer lloc a aquelles propostes arriscades que sovint no troben escenari i que, segons els seus organitzadors, és una mostra del teatre que es farà en un futur.
El que fins ara havia estat l’AtriumLab s’ha convertit, amb l’impuls de la Beca Desperta, en el DespertaLab, un cicle de creació destinat a creadors en vies de professionalització de fins a 35 anys. Si bé l’any passat el cicle ja es va fer conjuntament, és aquesta temporada quan s’han acabat de fusionar les iniciatives. Així, les tres obres -anteriorment només era una- que es podran veure de l’11 de juny al 19 de juliol a la Sala Atrium són les guanyadores de la beca que atorga la Nau Ivanow.
Les tres obres –Bailong, La Pista i Les estrebades d’una pinta trencada– són, explica Raimon Molins, “projectes que no compleixen les regles del mercat ortodox i als que no se li obren les portes”. Pel responsable de la Sala Atrium, amb un “públic conservador” com el de Barcelona, és molt difícil aguantar en cartellera obres com aquestes durant 4 o 5 setmanes, però “cal anar-los fent forat”. A més, té clar que sense la pressió del mercat, les companyies han pogut crear amb total llibertat per mostrar-nos no només el teatre d’avui, sinó sobretot del futur. “El que passa al cicle és el que passarà els propers anys”, s’ha mostrat convençut.
BAILONG, CONTRA L’ALIENACIÓ MODERNA
Bailong Elevator és un ascensor situat al Parc Nacional de Zhangjiajie de la Xina que eleva els turistes a 330 metres d’alçada per oferir-los les vistes des del punt més alt. Ana Roca s’ha inspirat en aquesta obra d’enginyeria que ja s’ha endut tres premis al Llibre Guiness per reflexionar sobre la por a la mort a partir del turisme de masses. La dimensió simbòlica del guia turístic servirà per endinsar el públic en una metàfora de l’esclavitud humana que entra en conflicte amb la necessitat d’obtenir respostes i ser guiats.
LA PISTA, SUPERVIVÈNCIA POST CRACK DEL 29
On és el límit entre allò humà i inhumà? Fins on podem arribar per tal de sobreviure? Jaume Viñas s’ha basat en la pel·lícula Danzad Danzad Malditos, la novel·la d’Horace McCoy i documentació de l’època per endinsar-se a les maratons de ball dels Estats Units dels anys 30 quan, en un entorn de misèria, milions de persones buscaven la manera de sobreviure. Les maratons de ball es van convertir, per a molts, en la única esperança de subsistència. Lloc per dormir, menjar i un premi econòmic per al guanyador. Però a quin preu? Durant setmanes haurien de ballar sense parar, només descansant 15 minuts cada hora, fins a caure rendits.
LES ESTREBADES D’UNA PINTA (O VIDA) TRENCADA
El camí de la vida és com pentinar-se, i hi ha estrabades, diuen Mar Pawlowsky i Elena Nieto. Les dues actrius interpreten la Lia que, al límit de la vida madura, decideix retrobar-se amb la Lia infant per veure on i per què va fallar. Amb dramatúrgia també de Jaume Viñas, l’obra pretén fer una crítica al capitalisme i el paper de la dona en una obra en què “l’espectador començarà a gaudir quan s’adoni que no ha d’entendre res, que allò interessant no és tant el què, sinó el com li passa a la Lia”.
