Marc Vilavella dirigeix El despertar de la primavera, un musical pop rock sobre l’amor adolescent, l’abús de poder i la incomprensió amb 15 actors i 7 músics a l’escenari. L’obra, basada en el text de Frank Wedekind, es podrà veure del 14 de novembre al 8 de gener al Teatre Gaudí.
Tots sentim, durant l’adolescència, el despertar de la primavera: les primeres papallones a l’estómac, la pell, el sexe, el risc, el dolor, la incomprensió, l’enfrontament amb pares i professors… El musical Spring Awakening, basat en el text de Frank Wedekind, s’impregna de la rebel·lió adolescent, de la lluita contra el poder adult, per carregar contra una societat dominada pels poders econòmics, la religió i els valors reaccionaris.
Tot i que originalment el text de Wedekind situa l’acció a finals del segle XIX, l’adaptació catalana de David Pintó la trasllada a principis del segle XX, poc abans de la Primera Guerra Mundial. “És aquesta societat burgesa que denuncia l’obra la que va portar-nos a aquella carnisseria, més tard a la Segona Guerra Mundial i ara a la crisi, per això és completament vigent”. Així ho entén l’escenògraf Jordi Bulbena, que ha associat el vestuari i l’espai a l’expressionisme alemany i el Kabaret Voltaire, que va denunciar des de l’expressió artística “aquell món cruel i absurd”.
Els protagonistes són la Wendla (Elisabet Molet), una jove que no aconsegueix que la seva mare li expliqui com s’engendren les criatures, malgrat ser tieta per segon cop; en Moritz (Eloi Gómez), que se sent torturat pels somnis eròtics que l’acompanyen cada nit; i en Melchior (Marc Flynn), un jove intel·ligent que s’ha submergit en els llibres per descobrir tots aquells aspectes de la sexualitat que la societat s’obstina en titllar de tabú.
“La clau de l’obra és com aquests adolescents es descobreixen a sí mateixos i el seu cos, però no és una obra destinada només als joves -assegura el seu director, Marc Vilavella-. El seu esperit va molt més enllà de l’edat, ens mostra la rebel·lió contra un poder establert encara molt actual”. Per Mingo Ràfols, que juntament amb Roser Batalla interpreta els dos papers adults, l’obra té elements clàssics de Shakespeare i Goethe, però amb una “dramatúrgia intel·ligent” que fa que encara sigui molt actual i que, a més, connecta amb el públic d’avui a través de la música. De fet, Gustavo Llull, encarregat de la direcció musical, està convençut que “enamorarà” perquè “cada tema és un hit”.
UNA PORTA OBERTA A LA CREACIÓ
Tot i que Spring Awakening, estrenat el 2006 a l’Off Broadway, va guanyar 8 premis Tony i 4 premis Drama Desk, Vilavella ha optat per no convertir-lo en una franquícia que reprodueix el mateix muntatge, com passa sovint al món del musical. El director ha preferit un muntatge auster, a quatre bandes, on la comunicació es vehicula gairebé en exclusiva a través dels intèrprets, seleccionats a través d’unes audicions on es van presentar fins a 400 candidats. “Són molts joves, però posseeixen un gran virtuosisme. És una obra molt exigent a nivell vocal i interpretatiu, però no hem volgut renunciar a res. La meva obsessió és demostrar el nivell del teatre musical del país després de la proliferació d’escoles de teatre musical”.
El director i la coreògrafa, Ariadna Peya, a més, els han obert la porta a la creació per tal que s’impliquessin en la creació dels personatges i el moviment. “He volgut que el moviment surti del gest, que sigui una eina explicativa i no decorativa, que parteixi de l’emoció i la pròpia personalitat dels actors per crear un món molt poètic i màgic”, explica.
Una obra sobre joves, doncs, protagonitzada per joves amb més talent i il·lusió que recursos. Una generació que també es rebel·la contra una situació “que sembla tornar a la dels grups independents dels anys 70”, però que s’arronsa; “podem competir en qualitat amb les obres dels grans teatres”, asseguren.
Text: Mercè Rubià
