D’Islàndia a Nova York: la crisi segons Lluïsa Cunillé

Ivan F Mula

Lluïsa Cunillé estrena un dels seus textos més ambiciosos a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Islàndia, dirigida per Xavier Albertí, relata el pelegrinatge d’un adolescent islandès cap a Nova York, a la recerca de la seva mare, que el portarà a veure les tenebres d’un sistema que trontolla.

“Lluïsa Cunillé és una veu singular -i de les més interessants- del teatre català”, defensa Xavier Albertí. Amb més de 50 estrenes a l’esquena, el director considera que ja ha arribat l’hora de donar-li una empenta important. És per això que el TNC li dedica enguany el seu epicentre, que inclou, a més d’Islàndia, la reestrena de Après moi, le déluge, la lectura de Boira i diverses activitats paral·leles.

Cunillé, però, allunyada sempre dels focus i els micròfons, ha deixat que siguin el director i els actors qui en parlin. “És una obra coral per a 10 actors en 7 escenes -explica Albertí-. Parteix de l’estrabada que va patir la banca l’any 2008. Islàndia va ser el primer país en servir de termòmetre de la crisi”. El protagonista és un adolescent islandès que, després de la fallida econòmica inicia la recerca de la seva mare. Aquest viatge el portarà a Nova York, on hi trobarà personatges ben diversos, des d’un metge o un agent financer de Wall Street a una treballadora funerària arruïnada i un venedor de hot-dogs.

“En aquest viatge, l’autora planteja un retrat col·lectiu, que dissecciona les arrels profundes dels trasbalsos que han sacsejat el nostre món els últims 10 anys, sense renunciar a escoltar -amb una humanitat impressionant- les raons individuals, diferents i contradictòries de cada personatge“, segueix Albertí. Per fer-ho, Cunillé fa que el protagonista, un empleat de la banca acomiadat, torni als seus 15 anys, “la primera gran frontera de la nostra vida, un moment vital en el que s’han de decidir moltes coses sense potser saber-ho i començar a renunciar a aquella persona que volíem ser”.

El repartiment està format, a més del jove Abel Rodríguez, per Jordi Oriol, Paula Blanco, Oriol Genís, Joan Anguera, Lurdes Barba, Albert Prat, Joan Carreras, Albert Pérez i Àurea Márquez.

Escrit per
Articles relacionats
La cera puja a l’escenari

La cera puja a l’escenari

Cera i velles cintes de casset. A partir d’aquests dos elements aparentment senzills, Cera: 500 hores de vol comença a enlairar-se per reconstruir fragments de memòries i vides en transformació […]

‘El misantrop’ en l’època dels influencers

‘El misantrop’ en l’època dels influencers

D’entre tots els personatges de la literatura universal que han transcendit la barrera dels segles, el protagonista d’El Misantrop és el més antipàtic. La culpa d’aquesta imatge, però, no és […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!