La primavera arriba a La Villarroel amb l’estrena de Dones de ràdio, una peça escrita per Cristina Clemente i dirigida per Sergi Belbel que aborda amb valentia i sensibilitat el càncer de mama, però ho fa des d’una perspectiva insòlita: la del riure que acompanya el dolor, la solidaritat que neix entre desconegudes i la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat. Tres dones molt diferents —una periodista d’èxit (Àngels Gonyalons), una infermera tímida (Sara Espígul) i una jove vitalista (Sara Diego)— es veuen unides per la malaltia i acaben trobant una forma insospitada de fer pinya… a través d’un programa de ràdio.
Cristina Clemente ha explicat que la idea del text va néixer d’una vivència personal i d’una trobada amb dones que havien superat el càncer: “No és teatre documental, però sí que cada personatge recull moltes veus reals. Volia que aquestes històries es visquessin amb la mateixa intensitat que em van transmetre a mi”. L’autora ha agraït especialment la complicitat de Sergi Belbel, qui ha acompanyat el projecte des de les primeres pàgines: “És un text delicat, i el Sergi l’ha cuidat com si fos seu”.
Actrius amb llum pròpia
Àngels Gonyalons encarna la Rosa, una periodista de renom que es resisteix a acceptar el diagnòstic. “El primer que fa el meu personatge és negar-ho. Ella ho té tot controlat, però aquest cop no. I és precisament el que aprèn de les altres dones allò que la transforma. Aquesta funció és especial perquè barrega comèdia i emoció d’una manera molt fina”. “Hi ha un nus a la gola però també moltes rialles. La gent ens diu: ‘Ens feia por venir, però ara només us volem donar les gràcies’”, explica l’actriu.
Sara Espígul interpreta l’Àgata, una infermera de l’Hospital del Mar. “És una història que parla de coses molt profundes. La meva Àgata és tímida, però troba la força per tirar endavant i ajudar les altres. Aquesta obra és útil per tothom, estem molt desinformats i ens cal parlar del cos, de la salut, de la vida”.
Sara Diego dona vida a la Carol, un personatge vital i desimbolt. “Ells és molt pallassa, diu coses que les altres no s’atreveixen a dir i això és molt alliberador. El Sergi ens ha donat molta llibertat per crear i això ha estat un luxe. A més, us asseguro que riureu moltíssim!”.
Un altres dels aspecte particular del muntatge és la seva posada en escena: a quatre bandes i amb un dispositiu escenogràfic simbòlic dissenyat per Max Glaenzel, on destaca una gran pedra al centre de l’espai. Un element que, segons Belbel, “pot ser moltes coses: un tumor, un meteorit, o simplement allò que irromp en la vida sense avisar i ho canvia tot”.
Més informació, imatges i entrades:
