País Basc, anys seixanta. Dos amics d’infantesa creixen, descobreixen i ho viuen gairebé tot junts fins que una traïció els separa. Abans, han passat per la lluita antifranquista, ETA, la presó i un exili forçat a França. És El hijo del acordeonista, l’adaptació de Tanttaka Teatroa de la novel·la més personal de Bernardo Atxaga, que finalitza la seva gira al Teatre Lliure després de rebre un Premi Max.
Què faríem nosaltres, si visquéssim al País Basc de fa 50 anys? Quina motivació tenia la població basca per integrar-se a ETA? I després, amb la mort de Franco, per sortir-ne? Aquestes són algunes de les preguntes que es fa Bernardo Atxaga a la novel·la i que l’adaptació Patxo Telleria, dirigida per Fernando Bernués, porta dalt de l’escenari.
El hijo del acordeonista és per sobre de tot, però, la història d’una amistat. Un fris emocional per la història d’uns personatges que no poden deslliurar-se del context polític i social que viuen. Tot i que a la novel·la apareixen dotzenes de personatges, Patxo Telleria els ha reduït a sis. “Ha estat un camí de renúncies per arribar a l’essència”, explica. Però així ha aconseguit “que els sis personatges siguin importants i es pugui mostrar la història i el món que porten darrere”. Tot i això, amb la música de l’acordió d’Iñaki Salvador en directe, hi ha fins a 14 els intèrprets dalt de l’escenari. I és que per cadascun dels dos protagonistes, David i Joseba, hi ha tres actors: un de nen, un de jove i un de gran.
De petits, David i Joseba forgen una important amistat. De joves, un per motius més aviat sentimentals, l’altre més ideològics, s’acosten a la lluita antifranquista i s’integren a ETA fins que, amb la mort de Franco, arriba el desencís. “Aquelles paraules que durant un temps havien tingut significat, la lluita de classes, la cultura popular, l’alienació… han deixat de fer efecte” explica el director. Tots dos decideixen abandonar l’organització, però una traïció els portarà a la presó.
Trenta anys després, els amics es troben ja grans en un hospital de Califòrnia, on David està ingressat molt malalt. “Amèrica té un significat molt important dintre l’imaginari basc. Està considerat una sortida”. I pel personatge ho és, allà “aconseguirà durant un temps allunyar-se d’un món on el conflicte està en cada paraula i cada paisatge”, diu Bernués. Però no per sempre. Ha arribat el moment de reconstruir els fets i veure què va trencar de forma tant traumàtica i dolorosa aquesta relació d’amistat. Qui va ser el traïdor?
L’estrena, en euskara i castellà
L’obra es podrà veure en euskara i castellà només el dia de l’estrena, tot i que “la contundència idiomàtica és un personatge més”, explica Bernués. “És important perquè segons amb qui parlen, els personatges utilitzen una llengua, o una altra. Hi ha situacions en què mai es parlaria euskara”. Els altres dies, serà tota en castellà.
Un premi Max per una producció insòlita
Tanttaka Teatroa ha rebut el Premi Max a la Millor Producció Privada d’Arts Escèniques per Soinjolearen Semea (El Hijo del Acordeonista) i Komunikazioa-Inkomunikazio. En el cas de El hijo del acordeonista la producció ha estat conjunta amb el Teatro Arriaga de Bilbao, el Teatro Principal de Vitòria i el Teatro Victoria Eugenia de Donosti. Un fet insòlit al País Basc, on fins al moment mai s’havia aconseguit una cooperació entre institucions com aquesta.
(Text: Mercè Rubià)
Un espectacle extraordinari,una historia que t atrapa desde el primer moment ,nascuda de una novel.la complexa i dificil imaginar portada al escenari pro que Tanttaka Teatroa ha fet posible de manera magistral, guanyant un merescut premi Max a la millor produccio privada de arts esceniques,Una posada en escena plena de imaginaçio i talent,fa posible un recorregut desde el fets de la Guerra civil, la lluita antifranquista,naixement de Eta, l exili, el desencant i per sobre de tot aixó la historia de una amistat. Es imprescindible, que aquesta obra es torni a veure,nomes 4 dies i sense apenas difusió i sense donar temps a que com tantes vegades pasa, el boca a boca pugui afeguir mes gent,crec que el Lliure que aquest any en bon criteri ha reposat de la temporada anterior Hedda Gabler,La onada i Els ferestecs, amb mes motiu ,dons han sigut nomes 4 dies,la temporada vinent han de fer posible veure de nou, El hijo del acordeonista, personalment repetire, per acabar afeguir la presencia de la musica a traves de uns acordeonistes que li donan encara mes força al text i a tot alló que l´envolta.