Josep Maria Miró dirigeix una comèdia esbojarrada de Lluïsa Cunille que radiografia amb acidesa la crisi econòmica actual a la proposta del Teatre Nacional per al Festival Grec.
Es pot fer una farsa i riure dels desnonaments? “Es pot fer humor de tot, si darrere hi ha intel·ligència”, diu Josep Maria Miró, director d’El carrer Franklin. I Lluïsa Cunillé no només és una dramaturga intel·ligent, sinó que a més a més té una gran visió política que s’accentua en aquest espectacle. “Rellegiu el text que va escriure per al Cicle Fronteres, Geografia, i veureu com la realitat s’entossudeix a assemblar-se a la ficció”, recomana el director del TNC i aquí també actor, Xavier Albertí. “Allà hi trobareu aquelles persones que poc després veuríem als culebrots de nòvies i viatges a Andorra”. I aquí, diu, torna a passar: “només cal llegir el diari avui, amb corralitos i cues als caixers automàtics”. I és que aquesta farsa cunillesca parteix del drama dels desnonaments per fer una crítica més global a una societat” que s’està revelant insensible a drets bàsics com l’habitatge i el treball”. Sempre fugint del naturalisme i el psicologisme, diu el director, que assegura que “el que és absurd és el món”, no les situacions de Cunillé. “És una mica marxista, potser?”, pregunta el director del Grec, Ramon Simó. “Segurament, podeu agafeu tots els Marx que vulgueu”, respon Albertí.
THATCHER, ALBERTÍ I ELS TALONS
“Abans de dirigir no havia portat mai talons, ara ja en sóc un especialista” feia broma Albertí, que ja s’ha habituat a transvestir-se per obrir i tancar la temporada. Aquí és una professora de piano i solfeig, tangos i culplets de cos masculí i “sexualitat futurista” a punt de ser desnonada, juntament amb el seu marit taxista (Xavier Pujolràs). La veïna de la parella (Lina Lambert) és parenta de la il·lustre primera Ministra Margaret. Ara, després de la seva mort, el govern Britànic li ha fet arribar un petit grapat de cendres de la Dama de Ferro amb alguns efectes secundaris. I entre mobles i cendres, també arriba el governador del Banc d’Espanya (Oriol Genís), que ha perdut una carta d’amor compromesa al taxi del marit de la cupletista. Un banquer en crisi que ja no pot concedir cap crèdit perquè ja fa temps que ha perdut el seu, de crèdit.
Text: Mercè Rubià / Vídeo: Albert Ibáñez / Fotos: TNC
