Tabarnak és una paraula de l’argot francocanadenc que tan aviat pot ser un insult com expressar dolor, ràbia o, simplement, sorpresa. Els creadors de Cirque Alfonse provenen del petit municipi quebequès de Saint-Alphonse-Rodriguez. D’aquí ve el nom d’un col·lectiu dedicat al circ que en els seus espectacles fa sempre referències directes a la vida i la cultura popular de la part francòfona del Canadà.
A Tabarnak, el seu darrer muntatge que, a més, presenten al Grec, parlen de l’església del seu poble, un espai de comunitat on el circ hi entra, com també hi entra la força i l’humor d’una de les companyies més punteres del moment. Autors de l’energètic Timber! i el molt salvatge i carnavalesc Barbu, aquest cop munten en escena una mena d’anàrquic viacrucis musical en el qual l’orgue de l’església es converteix en un element més de l’espectacle.
Un circ fresc i ple de vitalitat amb les arrels enfonsades en les tradicions i el passat del Quebec que a Tabarnak celebra el Cel, l’infern i tot el que hi ha entre els dos.
Baró d’Evel torna a Barcelona i això ja és motiu més que suficient per anar a veure circ al Grec. Blaï Mateu, fill de Tortell Poltrona i la Senyoreta Titat, abandona el seu idil·li amb el públic francès per aterrar de nou a Barcelona amb una proposta de bèsties, però aquest cop no tantes com en el seu darrer muntatge.
Là és la primera part del díptic escènic Là, sur la falaise, un muntatge, un diàleg entre un corb i dos humans. Blaï Mateu i Camille Decourtye, un micro, l’ocell i dos colors, el blanc i el negre de les plomes, formen part de l’univers insòlit d’una companyia que fa de la poesia, el moviment i la interacció amb els animals màgia en escena.
Foto: Francois Passerini
Baró d’Evel és una companyia francesa i catalana integrada per la família que formen Mateu i Decourtye, junts van començar el 2010 un projecte innovador que bevia de la comicitat i de les tècniques del circ tradicional incorporant la carpa i alguns animals, amb una nova manera d’entendre les arts circenses contemporànies.
La companyia, Premi Nacional i Premi Ciutat de Barcelona, i composta per més de 25 persones inclosa la mestra de la seva filla, viatja en rulots fent bolos d’un lloc a un altre muntant la carpa allà on calgui. Aquest Grec però, deixen la vela i part de la família i s’instal·len al Teatre Lliure de Gràcia. Menys nòmades però igual de poètics.
