‘Let me entertain you’ proclama a ritme de rock, des de l’escenari, aquest Nosferatu vingut a “Punkarra” que posseeix cada nit a Suso Silva, i que és imatge inequívoca del Circ dels Horrors, posant en marxa l’engranatge construït per a Apocalipsis, la seva última i mastodòntica producció. Tota una filosofia artística, i de vida, que canta aquest Mestre de Cerimònies provocador i juganer, entre rapsode i agitador, en un espectacle aclaparador, on més que mai, es conjuga les arts circenses, l’òpera rock i la tecnologia amb la intenció d’oferir el famós “Més difícil encara”.
Suso Silva ens rep després de fer una mostra per a la premsa. “I no heu vist res” ens diu en felicitar-lo per aquest desplegament de mitjans que ja voldrien per a sí molts espectacles programats a la ciutat “Ho hem creat nosaltres, res de franquícies Això et demostra el potencial brutal que hi ha en aquest país! Però som tan ximples, ens volem tan poc, mirem cap a fora creient que et donaran més i aquí n’hi ha. Ens sentim molt orgullosos” Diu d’aquesta producció que compta amb cinquanta artistes en escena, una banda de rock – Atents a la veu d’Anes León! – 32 metres d’escenari, una pantalla gegant de 208 m2. Tot està fet en gran, per a deixar al públic amb la boca oberta “Conjuminar tot això i que funcioni, no ha estat gens fàcil. M’ha costat suor i llàgrimes” Ens confessa Suso mirant al seu voltant “Una veritable bogeria Se’ns n’ha anat el cap!”.
Ell és l’ànima d’aquesta companyia de circ que després de la seva aclamada trilogia dedicada al terror – Circo de los Horrores, El Manicomio de los Horrores i Cabaret Maldito – ha volgut fer un gir cap a allò que considera el veritable horror, un més pròxim i tangible. Apocalipsis ens situa en un futur en el qual la humanitat ha destruït tot allò que coneix “El nostre planeta, el nostre entorn, els nostres veïns, els meus fills, l’aigua… coses que no apreciem, que sembla que les tenim i que no s’acabaran mai… i com ens equivoquem!” Un espectacle que neix dels temors més personals i profunds del seu autor “Necessito deixar anar el que porto dins i el que estic vivint, ens estem donant de bufetades, partint el país, pensant que això és l’important ara, el caos econòmic… Posar les notícies i veure que moren persones que vénen en pastera i haver de canviar de canal perquè el meu fill de cinc anys no em pregunti perquè aquests nens s’acaben d’ofegar, no sabria què dir-li ni què contestar-li”. D’aquí neix el germen de l’espectacle que ara podem veure sobre l’escenari traduït al Circo de los Horrores, espectaculars números d’impactant estètica, poesia de l’extravagant, interacció amb el públic, adrenalina a dojo i música de concert de rock; el personalíssim llenguatge que ha aconseguit tenir una legió de seguidors que reben amb entusiasme totes i cadascuna de les seves posades en escena.
Suso, a què creus que es deu aquesta entrega per part dels vostres seguidors?
Suso Silva.- Això ha estat una cosa mútua. En l’època de crisi més grossa, nosaltres no hem baixat mai el llistó i el públic, tot i sense tenir un duro, no va deixar de venir a veure’ns. És veritat que no apugem preus mai i intentem que tothom pogués tenir accés. Sempre intentarem sorprendre’ls i fer una mica millor encara, nou i diferent. No em repetiré.
No et desperta cert temor que un desplegament de mitjans tan aclaparador difumini l’essència del circ?
No, no abandonarem mai aquesta manera de viure, aquesta idea de gran família. És veritat que el circ evoluciona. El circ tradicional, que existeix i està molt bé, no atrapa als adults i jo tenia moltes ganes de demostrar a la gent de 20 o 30 anys una nova manera de fer circ que no es diu Circ del Sol. Sí que és important recuperar i adaptar-se i continuar evolucionant.
Creador, director i intèrpret dins del mateix espectacle, com ho aconsegueixes?
Cada vegada costa més, eh? Sobretot xous de dimensions tan grans. Estar interpretant, dirigint, produint, tot això em costa, em queixo, vull sortir-me de l’escenari i dedicar-me només a dirigir, però després ploraré per pujar de nou a l’escenari.
Realment series capaç de sortir-te de l’escenari?
El cos mana. Hi ha un moment en el qual tanta gira, anys fora de casa, no veure als teus fills, són coses que ja m’estan resultant una mica complicades.
Una vegada estrenat i dirigit, no és que perdi interès per a mi, però ja està. La màgia de parir una història és meravellosa i una vegada estrenat, jo ja estic pensant en el següent… Em diuen que no atur, però és que és el meu cap. Jo agafo de tant en tant la Play per a no pensar perquè vaig sempre massa accelerat.
Ja estàs pensant el següent?
Potser em fico en un teatre, després d’una bèstia així de gran, i trec “Els monòlegs de Nosferatu”, una cosa molt minimalista…
Diu mentre comença a riure i ens confessa “off the record” el que li està rondant pel cap, fent-nos salivar de gust, però del que prometem mantenir el secret.
Ara el que toca és deixar-se portar per la força d’aquesta aventura que acaba de començar, amb una gira nacional i internacional per davant. En l’escenari les guitarres elèctriques i els motors comencen a rugir de nou, l’assaig es reprèn i l’ Apocalipsis torna a apoderar-se de tot.
Text i fotos José Antonio Alba
