El mític actor, còmic i guionista John Cleese munta el seu funeral a Barcelona. Amb vuitanta anys acabats de complir, en fa cinc que organitza una esbojarrada cerimònia de comiat amb la que vol fer-nos riure, com ha fet sempre, de les convencions socials més solemnes. Arribarà a Catalunya el juny de 2021, en la represa de la gira Last time to see me before I die (El darrer cop que em veureu abans no mori), que es va haver de suspendre per culpa de la pandèmia. Per no contradir el nom de l’espectacle, n’ha sobreviscut.
Membre fundador del llegendari grup còmic Monty Python, és un dels humoristes en actiu més veterans i reconeguts del món. Els britànics Michael Palin, Graham Chapman, Eric Idle, Terry Gilliam i Terry Jones, qui va morir –de veritat– el passat gener, van crear un nou llenguatge còmic, sarcàstic, negre i esbojarrat, que ha esdevingut un referent mundial.
Treballaven de manera exhaustiva. Els processos creatius del grup eren democràtics i col·lectius, però llunyans al sense sentit que mostraven en molts dels seus sketchs. En jornades laborals que s’allargaven un mínim de 8 hores, es dividien per equips per a confeccionar idees i guions, que després es sometien a judici: només els més votats veurien la llum. Cleese i Chapman, amics des dels temps universitaris, escrivien junts i es decantaven per un humor amb diàlegs abusius i directes, de gestualitat extremada. Jones i Palin, creaven propostes més surrealistes i visuals; Eric Idle era l’especialista a jugar amb el llenguatge i els dobles sentits; i Terry Gilliam, autor de les animacions surrealistes que van marcar l’estètica dels Python (com aquella d’un peu gegant que esclafava els títols de crèdit) era l’únic que tenia via lliure per treballar en solitari. La combinació de tots els talents va deixar un llegat prolífic de gags tan famosos que han passat a l’imaginari col·lectiu, com el del Ministeri dels caminars extranys, o paraules que formen part del nostre dia a dia, com l’SPAM que dóna nom al correu brossa.
Van fer sèries de televisió, espectacles teatrals, llibres i pel·lícules que han passat a la història, com La vida de Brian, El sentit de la vida o The Holy Grial. Aquesta última, traduïda al català amb el llarguíssim nom de Els cavallers de la taula quadrada i els seus bojos seguidors, també va ser adaptat a l’escena l’any 2005 sota el nom d’SPAMALOT!. Tres anys més tard el Tricicle en va produir una versió al Teatre Victòria, que va comptar amb la presència a l’estrena del membre dels Python, i llibretista i compositor del musical, Eric Idle.
Eric Idle amb el Tricicle a la presentació d’SPAMALOT. Fotografia: EFE
Primer en abandonar els Python
John Cleese, el més alt dels sis, sempre interpretava els papers més formals. Va ser el primer membre d’abandonar els Monty Python, esgotat per les picabaralles internes i l’intens ritme de producció de la companyia, que l’absorbia per complet. Això no va suposar la desaparició del grup: el conjunt va seguir creant, i Cleese s’hi sumava esporàdicament com a guionista i actor de les pel·lícules. Però la convivència creativa va acabar per fer-se impossible i l’any 1983, després de l’estrena de El sentit de la vida, el grup va penjar la tovallola.
El camí en solitari va ser profitós per a Cleese. Els dotze episodis de la sèrie que va escriure i protagonitzar per a la BBC abans de la dissolució dels Python, Fawlty Towers (1975-1979), són reconeguts com uns dels més influents en la comèdia moderna. La sèrie, que s’ambientava en un hotel de la costa britànica, també va enamorar al Tricicle, que s’hi van inspirar per crear la ficció de TV3 Hotel 3 Estrelles (1987-1989). Però no va ser fins l’any 1988 que Cleese va arribar a l’Olimp, en trepitjar la catifa vermella dels Oscars i els Globus d’Or, nominat pel guió d’Un peix anomenat Wanda.
La interpretació va passar a un primer pla: va participar en més de cent pel·lícules, incloses les mítiques sagues britàniques James Bond, on donava vida al científic Q, qui proveeix d’armes i gadgets a l’agent secret; o Harry Potter, on travessava flotant les parets de Hogwarts com l’espectral Nick Quasi Decapitat.
Barcelona i John Cleese
Un pedaç del llegat John Cleese està arrelat a la ciutat de Barcelona, i no només en l’humor català, llargament influenciat per les reemisions continuades a TV3 de les comèdies britàniques. també ho està al carrer Villarroel, on es troba la llibreria i galeria d’art especialitzada en humor La Llama. El nom del local fa referència al delirant gag de Monty Python’s Flying Circus protagonitzat per John Cleese, on uns cantaores expliquen la naturalesa del camèlid. No té desperdici.
L’espectacle John Cleese: Last time to see me before I die farà estada al Teatre Coliseum de Barcelona el 7 de juny de 2021. No fem cap spoiler si t’avancem el final: assistiràs al divertidíssim funeral de Cleese. Qui millor que un mateix per organitzar-se el comiat de la vida terrenal? Les poques entrades que queden estan a la venda a través de TeatreBarcelona:
