Torobaka, una trobada excepcional entre Israel Galván i Akram Khan, i One-Hit Wonders, la revisió de vint anys de la companyia Sol Picó, obren una temporada centrada en l’amor al Mercat de les Flors.
El primer cop que Israel Galván va trepitjar l’escenari del Mercat ho va fer davant d’unes escasses 30 persones, Akram Khan tot just va arribar a la meitat de l’aforament. D’això no en fa ni deu anys. Ara, són dos dels coreògrafs de més reputació, amb una trajectòria imparable i reconeixement internacional que col·lapsen la web del mercat i exhaureixen entrades en només tres hores, “com en un concert de Bruce Springsteen”, bromeja el director del Mercat, Francesc Casadesús. Ell és el culpable d’aquesta trobada-diàleg entre el flamenc del bailaor sevillà i el kathak (tradicional de l’Índia) del ballarí anglès d’origen hindú. “És un plaer ajuntar dos amics que no es coneixen”, assegura.
“Al principi era molt escèptic amb la proposta d’en Cesc, però després vaig veure ballar l’Israel i vaig adonar-me que si havia de fer alguna cosa de flamenc, havia de ser amb ell”. Khan només té elogis pel seu company d’escenari, de qui assegura que furga com ningú el passat i la tradició per construir el futur, un fet poc habitual a la dansa contemporània. “Mai havia ballat amb algú que ballés tant bé”, Galván tampoc es queda curt i assegura que a partir d’ara sempre portarà un un tros d’Akram al seu cos. Una complicitat i una afinitat que, a l’inici, només eren que malsentesos. “Com que cap dels dos no coneix el llenguatge verbal de l’altre, va ser com ‘lost in translation’, però precisament això és el que ha acabat fent l’espectacle com és, amb “coses noves, insòlites”, diu convençut Khan.
Dalt de l’escenari els acompanyaran dos músics i dos ballarins, en una fusió amb música italiana, corsa, flamenca, índia o sarda. Un terreny neutral on tots dos s’han deixat les seves armes, Galván les botes de flamenc i Khan els coneixements del kathak. El resultat, una nova forma de moure’s, que no és ni flamenc ni dansa contemporània, amb moments de solo, duo, o fins i tot amb només els músics dalt l’escenari.
És la primera de les moltes trobades entre artistes que proposa aquesta temporada el Mercat (Rocío Molina i Honji Wang, Shantala i Ferran Savall…) i abans d’estrenar-se ja ha donat els seus fruits. Davant la premsa Khan ha proposat una segona trobada amb Galván, però amb un director extern, per trobar-hi una altra mirada. Una abraçada segella la proposta. Sembla que aquesta temporada, que té com a leivmotiv l’amor ja ha calat entre els artistes.
Un altre dels eixos de la temporada és la recuperació o revisió d’espectacles imprescindibles de la història de la dansa contemporània, a més de l’aposta per als talents de casa.
VIATGE PELS 20 ANYS DE COMPANYIA
Sol Picó puja a un avió que la portarà de viatge pels 20 anys de companyia i a reflexionar què han significat en un solo íntim, fràgil i amb “l’emoció al servei de l’espectacle”. El pilot és el seu alter ego amb la veu del co-director de l’espectacle, Ernesto Collado, qui ha ajudat la coreògrafa a treballar el text de la peça a partir d’improvisacions. “Deixa de ballar i posa’t a fer classes com totes les teves companyes!”, la veu no serà precisament dolça, sinó que l’enfrontarà a les seves pors.
El format s’assembla a Bésame el cactus, un solo però acompanyada d’en Joan Manrique, que fa de maquinista, actor, regidor i fins i tot de faquir, explica la ballarina d’Alcoi. “Si fa 20 anys era una jove que s’enfrontava a la por del desamor, a la por de marxar, ara m’hi torno a enfrontar però des d’un altre lloc, des de la rebel·lió. Quan vaig fer Besame el cactus els límits eren a l’infinit, ara ja els començo a veure, s’acosten”. Sol Picó té 47 anys, però assegura que seguirà pujant a l’escenari mentre pugui mantenir el llistó. I és que no us heu d’imaginar un procés dramàtic, sinó una mirada al pas del temps irònica i sarcàstica. I és que “és important riure de la vida i d’un mateix”, assegura.
One-Hit Wonders és una oportunitat fantàstica per veure reconstruïdes les peces més emblemàtiques i representatives de la seva carrera. Francesc Casadesús ha animat a la gent jove que no conegui la Sol a acostar-se al Mercat, perquè assegura que no només “és una bèstia escènica”, sinó que a més a més, “la dramatúrgia és brillant i s’ho passaran bomba”.
Text: Mercè Rubià
