El Festival Grec arrencarà l’1 de juliol amb teatre i dansa que reflexiona sobre la maldat i el nostre passat recent.
El director artístic Ramon Simó explica que el festival comença amb una setmana “significativa tant des del punt de vista temàtic com dels gèneres”: La dansa de Vorònia –de La Veronal– i el text de La tortuga de Califòrnia dirigeixen la mirada cap a la maldat, mentre que el teatre més joglarià de VIP ho fa sobre “una malícia més relativa”, la dels infants. No faltarà la visita anual d’Ivo van Hove i el seu Toneelgroep Amsterdam amb l’intimisme de La voix humane, i el ressò per a les noves dramatúrgies que acull l’Antic Teatre, mentre que la música centrarà la festa d’inauguració.
“A l’hora de programar el festival, hem procurat parlar de coses importants en aquest present que estem vivint. I el fet de que apareguin diverses vegades aquests temes, el de la maldat i el d’intentar revisar el passat més present per entendre què ens esta passant, demostra que són dues preocupacions bastant presents”, reflexiona Simó. Explica que hi ha coincidències en el treball dels artistes que són “força simptomàtiques”, com la consciència de l’error que apareix tant en VIP com en The Civil Wars, que podrem veure a finals de juliol.
UN TRET DE SORTIDA MUSICAL
La nit del dimarts ha tingut lloc la festa d’obertura del festival amb concerts a càrrec dels grups Obeses i Oques Grasses, amb entrada gratuïta a la plaça Margarida Xirgu. Ha actuat també la Banda Municipal de Barcelona, que aquest any participarà en dos espectacles més: a En avant, marche! d’Alain Platel i Frank Van Laecke (el 10 de juliol) i a la Nit de musicals: Una nit a Broadway.
DESCENS ALS INFERNS: Vorònia
L’espectacle inaugural del festival anirà a càrrec de la dansa de La Veronal amb Vorònia, una reflexió sobre el mal i la religió com a aspectes que condicionen la nostra vida, “encara avui dia i encara que no ho sembli”. Vorònia és la cova més profunda del món, situada a Geòrgia i l’han escollit per a tractar el tema de l’infern, seguint amb el costum de la companyia catalana de treballar en un lloc en cada obra: No per fer-ne un documental, sinó per tractar-hi una idea que, a més, ha de ser “un tema d’actualitat, que succeeixi a la ment dels espectadors”, explica el director del grup de dansa i de l’obra, Marcos Morau.
“Dante i els grecs situaven l’infern a les profunditats, i vam buscar el lloc més profund. La cova és ideal per a parlar de l’infern i el mal, però no veurem espeleòlegs ni miners”, assegura. L’espectacle contarà amb una primera part més al·legòrica i d’una segona més figurativa, on apareixeran representades les religions monoteistes –cristianisme, judaisme i islamisme– “que al llarg de la història ens ha dictat el que esta bé i està malament”, i la burgesia, a més de reflexionar sobre tot el que es pot arribar a fer quan es pensa en un més enllà. Hi treballen quatre ballarins de La Veronal i quatre nous, en un elenc on Morau destaca “molta presència masculina, perquè si Vorònia existís hi hauria molts homes”, aclareix.
La Veronal és una companyia amb projecció internacional, i Simó confessa que no volien que fos d’aquests casos d’artistes “en boca de tothom però que no poden treballar a casa”. Però l’han escollit com a inauguració, també, pel llenguatge propi en el que treballen, des d’un punt de vista molt multidisciplinar i un pes importantissim de la dramatúrgia.
QUAN L’INFERN ES DUU ALS GENS: La tortuga de Califòrnia
L’autora Daniela Feixas presenta al Grec La tortuga de Califòrnia un text que planteja una “teatralitat particular” per explicar una historia sobre l’herència de la maldat. La reflexió de Feixas parteix d’una cita de Katrin Himmler, neboda néta de qui va ser cap de les SS i la Gestapo a l’Alemanya nazi, que en una entrevista assegurava: “M’observo al mirall, però no hi veig cap esperit negre”, tot defensant que es estupidesa creure que la maldat es genètica, mentre que altres descendents nazis van arribar a esterilitzar-se per no reproduir-se, cedint sota la llosa de l’herència genètica. Feixas interpreta el personatge de l’Àngela, una noia embarassada que s’obsessiona amb les sospites de que la seva família –d’origen alemany i vivint a Catalunya– va ser partícip d’un fets horribles. Creu que tenen la sang infectada amb la maldat i la renúncia al seu bebè és el punt de sortida de l’obra, que transcorre en la celebració del 17è aniversari de la filla que va rebutjar.
Durant la celebració familiar, tot el que l’Àngela havia investigat “està allà sota, fan un gran esforç per a que no surti, però es va dinamitant fins que es posen les cartes sobre la taula, el que probablement és l’única manera de que la noia no tingui un futur negre”, reflexiona l’autora. L’Àngela comparteix escena però no esta en aquest present: ens dóna una informació que ens permet entendre el que ocorre, donant-nos la informació en comptagotes a l’estil d’un thriller, des de la ment del seu germà, l’Emili, que l’evoca. El germà ha retornat després d’uns anys d’absència, amb un fort sentiment de culpa.
UNA MALDAT RELATIVA: VIP
Els Joglars irrompen al Grec amb l’estrena en català de VIP, una obra que ja ha recollit bones critiques i que segons Simó “té un llenguatge molt propi del que ha estat Joglars al llarg del temps. Conviden a passar-ho bé a partir del joc que proposen, amb aquestes criatures convertides en VIPS”. El director de la companyia i de l’espectacle, Ramon Fontserè, explica que es tracta d’una reflexió sobre una societat i un futur: “Ens preguntem si l’abundància i la sobreprotecció, enlloc de crear una persona educada, fa un efecte boomerang i produeix un reietó”. Amb una escenografia minimalista, “perquè creiem que l’actor es l’autèntic rei”, VIP reconstitueix la vida d’un petit tirà –l’Òscar, interpretat per Fontserè– des de la seva concepció fins a l’adolescència, quan caduca la seva condició de VIP. “Abans hi havia disciplina i ara és una estampida. Quan venen nens a casa teva fas com quan anuncien un huracà a Califòrnia –relata el director–. Es produeix una cosa molt còmica: et sents envaït però no pots protestar perquè entraries en conflicte amb els progenitors”.
El dramaturg, autor del text juntament amb Martina Cabanas, ha recordat una anècdota de Josep Pla que descrivia com a dolça una nena, fins que aquesta el va mossegar: “Protegim a la infància. Perè, qui ens protegeix a nosaltres?”, s’ha preguntat, fent broma, al que Simó els ha contestat rient que segurament tenen raó.
Si vols aprofundir més en la reflexió de l’última obra d’Els Joglars pots llegir en aquest enllaç l’entrevista que vam fer amb Fontserè.
L’IVO VAN HOVE MÉS ÍNTIM
Aquest any el públic barceloní tornarà a tenir la seva dosi d’Ivo van Hove, però amb un espectacle “petit”. El coneixem pels muntatges enormes que hem portat els dos últims anys, però amb La voix humane es podrà veure “un treball íntim, on té tan de pes la direcció d’actors com la posada en escena”. El director ha treballat l‘amor i la desesperació que tracta l’obra de Jean Cocteau des de diversos punts de vista, que van des de l’actuació més continguda fins la més explosiva, descriu Simó.
A l’escenari, una gran finestra permet a l’espectador “veure el que li passa a aquesta bona dona, en na habitació buida que reflecteix l’estat de solitud i buidor del personatge. És un treball excepcional!”.
UN ESPAI PER A NOVES DRAMATURGIES
L’Antic Teatre acollirà, per la seva banda, un conjunt de propostes que han trobat “el seu lloc” en aquest espai, propostes de nous llenguatges i noves maneres de relacionar-se amb l’espectador que han pogut investigar-hi, enlloc de prioritzar la producció. El primer espectacle d’aquest programa és Prethink and Reaction, del que l’autora Bea Fernàndez ha explicat que es basa en una tecnologia del cos y la supervivència, a la que han arribat després de treballar i investigar. “És una obra sense dramatúrgia, però no és improvisació: Dono uns paràmetres als intèrprets que aconsegueixen que emergeixi el que el cos ha d’explicar”, descriu la creadora. Un treball abstracte, d’una dansa “a les antípodes de La Veronal”, que reivindica que el cos no necessita dramatúrgies per expressar-se.
Pots trobar més informació sobre aquests espectacles i la tota la programació del festival en aquest enllaç.
Fotografies: Festival Grec
Text: Neus Riba
