Que el Grec és un festival amb mirada contemporània és tan cert com que en la seva programació també hi ha lloc per als grans mestres clàssics. Enguany, el certamen presenta dues propostes madrilenyes que els aborden des d’òptiques diferents.
Lolita protagonitza ‘Poncia’
La primera és Poncia, un monòleg sobre la criada de La Casa de Bernarda Alba, que estarà del 28 de juny al 28 de juliol al Teatre Goya. El germen de la peça es remunta als anys 80, quan Lola Flores no va poder assumir el paper en un muntatge del clàssic lorquià. 40 anys després, la seva filla Lolita accepta el repte amb una peça contemporània escrita i dirigida per Luis Luque. Fascinat per la figura de la criada, l’autor va voler dotar-la de veu pròpia i “descobrir alguns dels racons ocults que ens deixa Federico en la seva obra”. Poncia toca temes com la defensa de la llibertat o la reacció davant d’un suïcidi en un text que combina fragments del teatre i de la poesia de Lorca. “Federico és un poeta del poble, ens pertany a totes i a tots”, explica Luque, que defensa que relectures com la que proposa fan que l’obra original “es multipliqui”.
El monòleg suposa un repte per a Lolita que, des de la veu de Poncia, parla amb la resta de personatges. En una escena fins i tot encarna la seva mestressa, a qui menysprea i necessita a la vegada. “Amb una sola mirada es transforma en Bernarda i torna a Poncia. Sense cap canvi físic ni escenogràfic, simplement des de la interpretació”, explica el director, que ja havia treballat amb l’actriu a Fedra. “Lolita és una actriu d’arrel, del poble, és molt tel·lúrica. Té alguna cosa d’atàvica, d’ancestre”. Tot i ser de classes socials antagòniques, Fedra i Poncia tenen en comú “la terra i l’amor” a través de la potència de la intèrpret. “Continuem insistint en una història d’amor, en la llibertat de les dones per estimar a qui vulguin, quan vulguin i com vulguin”.
Lluís Homar és un dels actos que participa a ‘Canciones de amor, de desamor y de piratas’
L’amor també és un dels temes de Canciones de amor, de desamor y de piratas, una vetllada poètica impulsada per la Compañía Nacional de Teatro Clásico que es veurà els dies 15 i 16 de juliol al Teatre Grec. Xavier Albertí signa la dramatúrgia de l’espectacle, que neix amb “una clara finalitat de festa popular”. La vetllada repassarà els “grans hits de la poesia romàntica espanyola”, amb noms tan coneguts com Espronceda, Zorrilla, Bécquer o de Castro. També s’hi recitaran quatre poemes d’Àngel Guimerà que commemoren el centenari de la seva mort. “És el nostre gran Shakespeare, el més important renovador de la forma escènica que hi va haver a l’Europa del seu temps”, diu Albertí, que creu que el teatre català l’hauria de reivindicar constantment i més enllà de les peces més conegudes. “L’alexandrí de Guimerà és potentíssim, i sobretot l’últim Guimerà, el simbolista de principis del segle XX”.
Els poemes es combinaran amb una selecció musical inèdita de bel canto interpretada a piano per Albertí mateix amb la veu de María Hinojosa. “La major part de les partitures, les he comprat als Estats Units perquè aquí no es troben”, confessa. El còctel bilingüe, que també tancarà el Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, compta amb un cartell d’intèrprets format per Pere Arquillué, Lluís Homar, Natalia Menéndez, Adriana Ozores, Marisa Paredes i Alberto San Juan. Es tracta d’una nova coproducció entre Barcelona i Madrid: “Cada vegada n’hi ha més”, celebra Albertí. Mantenint les diverses idiosincràsies, les col·laboracions “ens enriqueixen a tots plegats”. Els festivals són bons marcs per a aquest tipus de propostes: “Han de ser sobretot una festa, un desbordament que trenqui les dinàmiques de la temporada”. Albertí, que creu que l’arribada de Leticia Martín Ruiz a la direcció del Grec augmentarà la presència de la música i l’òpera, conclou “que hauríem de continuar veient les millors aportacions de les sintaxis escèniques que es fan al món i que poden contribuir a casa nostra”.
Més informació, imatges i entrades a:
