El director Lluís Pasqual presenta un nou curs que comptarà amb grans dosis de Shakespeare, re-estrenes d’èxit, espectacles internacionals i algunes “perles estranyes”.
El Lliure ha tancat la temporada 2013-14 amb un augment d’espectadors, en concret a Montjuïc –“superant així la barrera invisible que divideix Barcelona més enllà de plaça Espanya”, apunta el director-, i això els ha permès comptar amb certs “capricis”: espectacles internacionals que, de no ser per la major recaptació, no haurien pogut oferir.
A la foscor prèvia a la funció, rere les bambolines, molts actors s’agafen la mà, nerviosos, i es desitgen, baixet, “bon viatge”. Amb aquesta anècdota, o petit secret, Pasqual ens parla del paral·lelisme que existeix entre el teatre i els viatges: “la nostra feina –comenta– comença on acaben les certeses, i després d’un horitzó n’hi ha un altre”. La programació, que enguany assoleix els 41 espectacles (per davant dels 33 d’aquesta temporada que acaba), s’ha configurat seguint la línia de diferents “viatges” plantejats, alguns més metafòrics que altres.
SHAKESPEARE EN VENA
El primer viatge és un pelegrinatge seguint el que Pasqual considera “el sant més laic de tots els patrons”: William Shakespeare. La producció pròpia d’El Rei Lear es presenta com el plat fort, amb un elenc de luxe encapçalat per Núria Espert com a protagonista, seguida de Julio Manrique, Ramon Madaula, Laura Conejero i Jordi Bosch, entre d’altres. La Kompanyia Lliure, després de l’èxit de El Caballero de Olmedo, s’enfronta ara a un clàssic anglosaxó: Victòria d’Enric V, coproduïda pel Grec 2014. També hi trobarem, en aquesta línia, Love for Shakespeare, una lectura escènica semblant a la que es va dedicar el curs anterior a Espriu, que recopilarà textos del dramaturg i poeta en una vetllada d’amor. Finalment, My perfect mind és l’espectacle còmic basat en textos de Shakespeare que han creat la companyia anglesa Told By an Idiot.
PIZZA, MATE I PÀ AMB TOMAQUET
Existeix un triangle invisible que dibuixen els estudiosos del teatre quan es parla d’interpretació a Europa: Londres, Moscou i Nàpols. Es tracta de tres referents de teatre còmplice que, a més de ser conegut pel seu mètode interpretatiu, assoleix una connexió especial amb el públic, on “els de dalt de l’escenari parlen de temes que interessen als de baix”, explica Pasqual. El Lliure ha buscat, prenent l’anterior com a punt de partida, un triangle propi: Nàpols, Buenos Aires i Barcelona. Han inclòs la ciutat argentina per la ironia del seu llenguatge teatral, el seu hipernaturalisme, i la potent suma del teatre napolità, que hi va emigrar, a la també present tradició catalana. Margarita Xirgu, que hi té un teatre dedicat, és la cara més visible dels professionals catalans que van anar a Buenos Aires a ensenyar teatre, destaca Pasqual. El concert de la cantant i actriu napolitana Lina Sastri obre aquest cicle: Linapolina ens transportarà a l’arrel del triangle. Ens quedem en terres italianes per veure Manca solo la domenica, amb l’actriu Silvana Grasso i un acordionista com a protagonistes d’aquesta adaptació de la novel·la Pazza é la luna, feta a càrrec de Licia Maglietta. També trobarem dues obres d’Eduardo de Filippo, Le voci di dentro, que ja vam poder veure al festival Temporada Alta, i Dolore sotto chiave. Creuarem l’Atlàntic per veure la versió de Daniel Veronese de Sonata de Otoño, un text del rei d’emocions Claudio Tocalchir, Emilia, i l’obra protagonitzada pel “degà de l’escena argentina” Federico Luppi, El Reportaje.
TRADUÏDES DE L’ANGLÈS
El gruix de la temporada, les apostes fortes, compta amb les reestrenes de Krum, coproduïda amb el Festival Grec aquest 2014, i Pulmons, avalada per una llista d’espera de 1000 persones que van quedar sense poder veure-la a la Sala Becket, i Rhum, també estrenada al festival de teatre de Barcelona. Es tracta, com veiem, de textos contemporanis del món anglosaxó, i seguint aquest viatge trobem l’adaptació teatral d’El curiós incident del gos a mitjanit que dirigirà Julio Manrique, i el Somni americà, coprotagonitzada per la Kompanyia i Les Antonietes, entre altres títols de mateixa procedència.
PODEROSO CABALLERO
En acabar la temporada va sorgir, al Teatre Lliure, un tema sobre el qual donar voltes: els diners. Jordi Casanovas duu a escena una proposta original: Ruz-Bàrcenas, una transcripció de les declaracions judicials, que no és ficció però que ho sembla. Dins aquesta temàtica, Sergi Belbel ha versionat Frank V, una història que s’inicia amb el cas real d’un home que assisteix al seu propi enterrament. Tot pels diners inclou tres obres que tanquen aquest cicle de temàtica financera, dirigides per Iván Morales, David Selvas i el duet de Nao Albet i Marcel Borràs.
Finalment, Pasqual ens presenta el que anomena unes “perles estranyes”, com Mi gran obra, un espectacle que volia ser gran però ha acabat concebent-se per ser vist per un públic reduït de 20 persones, reunit al voltant d’una taula; la recuperació del format radiofònic amb un projecte en comú amb Catalunya Ràdio, amb tres obres que es gravaran amb públic en directe i que volen recordar els inicis de molts autors que escrivien per ser oïts; i més reestrenes: L’encarregat, Un enemic del Poble i Els dies feliços.
Text: Neus Riba
