La Sala Atrium recupera l’espectacle La volta al món en 80 ties, un monòleg que combina text, música en viu, dansa i vídeo i que torna a la cartellera del 16 de desembre al 10 de gener.
A través del teatre documental i l’adaptació de temes musicals de diferents èpoques i estils, l’actriu Georgina Llauradó dirigida per Joan Codina porten a escena aquesta personal, divulgativa, emocionant i divertida conferència-concert.
Des de la viatgera pionera Egèria (segle IV dC) fins a la premi Nobel Rigoberta Menchú; passant per Hatsepsut, la primera dona-faraó d’Egipte, o Hedy Lamarr, actriu de Hollywood i inventora, precursora de la teconologia WIFI i Bluetooth; per aquesta peça teatral hi passen 80 dones que han fet història tot, acompanyat amb versions musicals de Cindy Lauper, Madonna o Beyoncé, peces de Clara Schumann o fins i tot de Paquita la del Barrio.
La volta al món en 80 ties és una obra coescrita per Joan Codina, que n’assumeix també la direcció, i per Georgina Llauradó, qui alhora la protagonitza. En escena, l’acompanya en directe al piano Cristina Martínez, directora musical de l’espectacle. La proposta va guanyar el IV Premi Born de Residència Creativa d’Arts Escèniques que atorga el Cercle Artístic de Ciutadella (Menorca).
Els creadors han volgut fugir de la idea de mostrar aquestes dones com si fos un inventari, i en ofereixen un muntatge dinàmic i constantment canviant amb la intenció de sorprendre el públic que tindrà un paper participatiu.
Georgina Llauradó i Joan Codina han volgut parlar de “ties” i no dones perquè volen parlar d’elles de tu a tu. Entendre-les des de la sororitat i l’empatia i donar valor a què han fet però també humanitzar-les i fer palès que encara que hagin viscut en èpoques i contexts històrics diferents dels d’ara, els seus triomfs també són els nostres.
La companyia explica així la tria de les 80 dones que formen part de l’espectacle: ‘Ha sigut un camí dolorós, haver de descartar “ties” amb històries impressionants i llegats molt interessants no ha estat gens fàcil. Hem preferit optar per fer un espectacle més comprimit i que pugui despertar curiositat i ganes de saber-ne més que no saturar l’espectador amb biografies, dades i noms.’
