PLANETA TITELLA

El Poble Espanyol, l’escenari de l’ànima titellaire

La 15a edició del Festival de Titelles de Barcelona presenta grans novetats sense oblidar el seu valor històric

El Festival de Titelles de Barcelona celebrarà la seva 15a edició el cap de setmana del 22 i 23 de març, i ho farà, a més, amb moltes novetats. La trobada titellaire més esperada en el panorama cultural català preveu atraure nou públic familiar per gaudir d’aquest art escènic mil·lenari des d’una perspectiva contemporània.

Des del naixement d’aquest projecte, l’any 1999, el festival ha experimentat grans canvis i reinvencions per mantenir viva la cita fins als nostres dies. Això sí, sense canviar mai la seva seu, el Poble Espanyol. L’espai, que té un gran vincle històric amb el món titellaire, va veure néixer aquesta concentració quan una artesan que regentava el taller de creació i venda de marionetes d’aquest recinte va decidir organitzar una jornada festiva. Aquest esdeveniment, que inicialment només es feia al matí, va créixer fins a ocupar tot el dia, atraient més de 15.000 famílies i 70 companyies en els seus primers deu anys. El 2010, la trobada es va transformar en un festival amb un abast més ampli, incorporant una programació més internacional. Tot i el prestigi que això suposava, no es va aconseguir la sostenibilitat desitjada i, en 2013 es va decidir transformar la trobada en una cita més petita i local amb l’objectiu de recuperar l’esperit de les concentracions inicials. Un format que ha funcionat fins a l’actualitat.

Imatge de la 14a edició del festival. Imatge: Julieta Feroz

Una programació que fa dialogar el passat i el futur

En aquesta edició, la direcció ha decidit fer un tercer gir a la cartellera del festival. Si bé les companyies locals i el públic familiar encara són l’eix central, enguany hi ha una clara aposta per la diversitat d’estils. Una programació compresa per espectacles locals, nacionals i internacionals tant de companyies consolidades com emergents. És així com el festival pretén combinar la innovació amb la tradició, jugant amb la barreja de titelles de fil, titelles de guant català, teatre d’objectes, dansa i fins i tot bombolles de sabó. A més, enguany el criteri del públic compta, ja que, podrà decidir quin és el millor espectacle de l’edició.

Aquest enfocament vol ser una oportunitat per visibilitzar els titelles, construint així un punt de trobada i creativitat també pels professionals d’aquest sector, que disposaran d’espais per intercanviar impressions i coneixements.

Imatge de la 14a edició del festival. Imatge: Julieta Feroz

El valor d’una trobada històrica

Als anys quaranta, quan encara no s’havia celebrat cap concentració, les mans d’en Sebastià Vergés Prats ja donaven vida als primers titelles que es representaven al Poble Espanyol. Vinculada al festival des de l’inici, aquesta saga familiar amb cent quinze anys d’història, s’ha convertit en la companyia titellaire activa més antiga de Catalunya. Actuar en aquest festival els fa sentir com a casa. A més, aquest any amb l’obra El retorn dels putxinel·lis modernistes, el net d’en Sebastià retrocedeix un segle en el temps i recupera personatges clàssics del repertori familiar, com en Perico, la Marieta o el Dimoni Banyeta. És així com la riquesa d’aquest festival presenta noves creacions i, al mateix temps, recupera llegats culturals d’alt valor històric com el que proposa la companyia Titelles Vergés.

La família Vergés actua a la plaça Major del Poble Espanyol, any 1940

A mesura que el teatre de figures evoluciona, el festival creix i es transforma mantenint-se fidel als seus orígens i aportant noves propostes creatives que emocionen i connecten generacions. Enguany, aterreu al Planeta Titella i gaudiu d’obres destacades com Bichos do Brasil (Pia Fraus) o Rats! (campi qui pugui). Hi haurà més de 46 funcions a càrrec de 13 companyies, axi com tallers d’artesania, jocs tradicionals i food trucks. Tota una experiència que farà vibrar l’art titellaire a cada racó del Poble Espanyol.

Més informació, imatges i entrades:

Escrit per

Periodista, professor de dansa tradicional catalana a l’Esbart Dansaire de Rubí i monitor de lleure.

Articles relacionats
Pau Miró es posa un vestit txekhovià

Pau Miró es posa un vestit txekhovià

Txékhov comença Les tres germanes amb la mort del patriarca, el pare de la Maixa, la Irina i l’Olga. Tot i que Julio Manrique, a la seva versió, es va […]

Veritats segrestades

Veritats segrestades

En un búnquer, 15 dies. Ell ha entrat una companya al seu amagatall. Ella no recorda gran cosa. “Podrem sobreviure si racionem el menjar”. No funciona la ràdio. Hi ha […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!